Hola Princesa,
Aquesta setmana passada va ser especialment dura dons la Judit va marxar a Itàlia de viatge de fi de curs.
O sigui que va ser la primera vegada que el papa i jo ens vam quedar sols. Quan vam tornar de deixar la Judit al autocar sens va fer impossible suportar el silenci de la nostra casa, abans tant plena de crits i rialles. Aquest dia vam plorar tots dos plegats com mai.
Anna, la nostra nena, estàs sempre present en els nostres pensaments i en cada racó de la casa.
Aquest viatge de la Judit a Itàlia em va fer recordar aquell viatge que vam fer amb Quim, l'Eva, La laia i la Mariona, tots plegats, a Venècia. Quins records tan bonics!!. Passejant pels carres, pujant al vaporetto o fent una volta en gondola. Era en ple estiu i encara que feia molta calor i estava a tope de gent ens ho vam passar molt i molt bé.T'en recordes que a la maleta d'en Quim se l'hi va canviar la contrasenya i llavors no le podíem obrir i tots 8 i sobretot el papa vam està més d'una hora fent combinacions fins que en un moment donat se'ns va obrir i tot solucionat. Quines aventures!!
Saps Anna, aquesta setmana passada també va sortir el documental d'en Quim al canal 33. El que explica el procés de creació del quadro que tu també tant t'agradava - El naixement de Venus-
I sí Anna, tú també vas sortir un petit moment però suficient per emocionar-nos al veure els teus cabells brillants i daurats davant de la tele. Un petit instant per adonar-nos de la teva presència fent deures amb la Mariona, totes dues,en un petit habitacle a la nau on en Quim treballava.
Anna, que difícil suportar la teva absència, i ara ja fa 15 mesos. A vegades et noto molt aprop, i a vegades com si el temps esborrés una mica la teva imatge, i això en fa molt i molt de mal.
T'estimem reina.
