NO sé qui ho va dir però moltes vegades les tragèdies son simètriques, i en el cas de la nostra familia ha sigut aixís, o sigui que el patiment ha estat i està present.
No puc oblidar que alguns dels nostres amics també joves ens van deixar aquest mes, però tot i la seva absència persiteixen presents en els els meus records o en fets que m'evoquen la seva memòria.
Molt fàcilment les persones ens oblidem d'aquells que d'alguna manera o un altra han format part de la nostra vida, Avui en dia que en en tots els mitjans de comunicació ens arriben notícies i imatges de guerres, morts, assessinats, i passem pàgina inclús sense immutar-nos davant d'aquests fets.
Jo crec que és important evocar records d'aquells familiars o amics que ja no hi son, dons poden ajudar-nos a viure millor. Potser serà dir aquella paraula que deia algun l'ells i et feia molta gràcia, o fer aquella determinada cosa que t'agradava molt que fessin i que potser nosaltres no hem set capaços de dur a terme.
Anna, tú sempre estàs present i encara que externament portem una vida com recuperada, la gent no es pot arribar a imaginar el buit tan gran i el dolor que portem a dins.
Sort que ha començat el Març i ja es nota l' olor a primavera. Cada matí ja sento els ocells i la llum del dia es va allergant intuint-se un canvi d'estació que ens portarà més alegria.
Només viure el dia a dia, minut a minut. Sent feliç en les petites coses. El café del matí, una trobada amb els amics, la volta a l'estany... i l'amor dels que ens envolten. Res més.
Anna, tú ens il.lumines la vida.
