avui vull escriure't unes reflexions del Dr. Broggi:
L'única cosa que perdura i que ens alegra,que ens dóna una alegria d'haver viscut són les relacions humanes. La gent que hem estimat i que ara potser ja no existeix. El record d'aquesta gent, aixó perdura i ens dóna força per seguir vivint.
És tant veritat el que diu,
Nosaltres Anna, fa pocs dies que hem tornat de Mallorca, i hem anat amb les teves estimades amigues la Meri i la Laia, Tot recordant els viatges d'altres anys passats.
Han estat uns dies fantàstics, molt divertits. Allà també hem retrobat els nostres familiars mallorquins que ens han donat molt de suport després del vostre accident.
El paisatge és tan bonic. Estavem en una casa aprop de Can Picafort al ben mig dels camps. Al fons podiem veure el mar i al costat les muntanyes de Serra Tramuntana.
En Quim i el papa s'han passat molts vespres fent fotos sota un cel estrellat. Hores observant les estrelles i la lluna, no saps quants estels filants van veure. Contemplant l'immensitat del univers t'adones de la petitesa de la nostra persona. I l'increïble perfecció i bellesa de la natura et fa pensar per més agnòstic que siguis que potser hi ha quelcom superior que governa tot això.
Anna, et tenim sempre present, sempre dins del cor. Aquets dies encara que ho hem passat molt bé, continua el nostre dolor tant profund, tant a dins. La teva absència fa tant de mal!!
T'estimem
Posta de sol desde Alcudia
