Tal dia com avui, ja fa 30 anys, també ens va deixar la Montse. La meva única germana.
Tenia 21 anys i tota una vida plena d'il·lusions. Tant sols feia encara no un any que havia acabat infermeria. Era una infermera de vocació total!!. En aquell moment encara no es vacunava de forma sistemàtica de l'hepatitis B, com es fa ara. Va tenir la mala sort de fer-se una punxada amb una agulla infectada d'un malalt amb hepatitis. Això li va provocar una hepatitis molt greu, de forma fulminant i en molt pocs dies va morir.
Anna, tu no la vas coneix-re físicament, però a casa la Montse sempre ha estat present, ja sigui en les fotos, amb els comentaris: la Montse feia això, o feia tal cosa. Ho comparant-us amb ella, mira fas o dius el mateix que la Montse!!. Encara la tinc present. Me'n recordo tant del seu somriure, la seva vitalitat, l'increïble bona persona que era. Entregada als demés, sempre pendent dels altres.
EL MÓN SERIA MILLOR AMB VOSALTRES DUES.
Ella sempre m'ha acompanyat. Només ara que tu també has marxat l'has desplaçat o més aviat el vostre record s'ha sobreposat o unificat.
Anna, et vull deixar un escrit que vaig per ella,
perquè no deixis mai que el teu somriure es converteixi en plor,
que la teva vivacitat esdevingui tristesa.
I que el teu encant deixi per tot,
com un núvol de tendresa.
