EL NOSTRE PAÍS CATALUNYA

Estimada Anna,

El temps passa tant ràpid que sense donar-me ja estem al mig de la tardor, i en pocs dies s'haurà acabat un altre any. I es que vivim en una vida de vertigen. Aquest món tant globalitzat i interconectat, on els fets passen i sembla que es viuen de forma molt intensa,però al pocs moments ja hem girat pàgina i mirem cap un altre banda.No hi ha casi espai per aturar-nos, respirar profundament i assaborir els petits moments, sense estar pendents de telèfons, radio, whats, twitter o instagram.

Anna, ara nosaltres aquí a Catalunya vivim un temps amb  dies de història. No sé com anirà tot. El dia 27 d'octubre es va declarar la nostra república independent. Tinc sentiment confusos. Per un costat estic contenta i feliç sobretot per tanta gent que ha lluitat per aconseguir aquest pas, però per un altre costat en fa certa por pensar com es desenvoluparà tot   i si en aquest camí no ens farem mal. També voldria que no hi hagués mala maror amb els altres ciutadans que no estan d'acord. I jo en conec bastants i els aprecio, i m'agradaria que ens entenguessin. Que fàcil que seria tot si tots tinguéssim respecte i empatia pels altres. També aquest dies sento una tristesa forta, una acumulació d'emocions difícil de digerir. I es que tu no hi ets i no pots viure aquests moments. Com veig tot aquest reguitzell de joves tant macos pel carrer!! Penso tant en tu!. Com series? quina opinió tindries?.
Anna vull pensar que d'alguna manera també hi participes, il·luminant la nostra vida.
Saps, no fa masses dies vaig anar a la teva escola de Can Puig. Sempre quan pujo per les escales en venen el cap tot d'imatges i sons dels vostres dies en aquest cole, i m'envaeix un sentiment molt fort a dins del cor. Però  Anna et puc dir que encara que han passat uns anys hi ets ben present. La teva foto amb un grup de companys roman  enganxada a una de les parets del despatx de direcció.
Anna t'estimo reina, sempre et porto a dins. 

PER MOLTS ANYS ANNA.

Avui fa 17 anys que vas néixer.
Ja des de el primer moment vas demostrar el tu tarannà.
tranquil.la, dormilega, pacífica.
No saps com et trobem a faltar.
Sempre estàs i estaràs present a les nostres vides.
T'estimem tant!
T'envio milions de petons allà on estiguis.

VACANCES

Hola estimada,

Estem casi apunt d'acabar aquest mes d'agost. Aquest any fa una calor insuportable, tot i que estem de vacances i tenim temps de mandrejà, poder banyar-nos  i posar-nos a la fresca, es fa passat aquesta sensació d'anar sempre enganxifós de tanta humitat. Anna, el mes d'agost i les nostres vacances.
Tinc una nostàlgia tant gran d'altres temps. Del nostre bungalow del càmping. De la piscina. Dels nostres àpats amb amics. Que bé que ens ho passaven en tota la família. Que estrany que se'm fa tot. A vegades tinc una sensació d'irrealitat i de viure una vida que no és la meva. Es tant fort el buit de la teva absència.
Però saps Anna ara fa uns dies vam anar al Camp Nou a veure el Barça tots tres: el papa, la Judit i jo.
I vam recordar aquella altra vegada que hi vam anar tots quatre. I que us va pintar la cara amb unes ratlles blau-grana. Quin riure! i quins crits que fèiem per animar. Sort d'aquests moments que intentem passar-ho bé. També vam anar a Cavallera i al venir-te a veure al cementiri, vam trobar un matrimoni desconegut , i que al saber de la teva història el senyor va voler que tinguéssim un escrit que ell havia fet per una persona que admirava molt i que també està enterrada a prop teu
Epitafi per a un sepulcre de Sant Miquel de Cavallera:

Oh dolç mentor dels anys tendres,
que encengueres l'alta pensa
amb l'alada salabror del vers 
i el so blau-verd de la mar antiga!

Ara, aquest cementiri boscà t'és breu hostatge,
car la llum t'alçarà com la flama del xiprer,
i viuràs la vida nova del món que ve!

Anna t'estimem

GRÀCIES ANNA

Sí Anna, gràcies per tantes coses...
per tots aquells moments divertits que ens feies riure tant.
Pel teu petó de bona nit que sempre ens feies abans d'anar dormir.
Pel teu somriure murri quan explicaves algun fet.
Per les teves abraçades i candidesa que sempre ens demostraves.
I sobretot gràcies per haver existit encara que fosc poc temps.
I gràcies per continuar a hores d'ara fent tant de bé.
Que d'un fet tant tràgic hagin pogut sortir coses bones.
Segur que pel carrer algú desconegut portarà el teu fetge o ronyó, i gràcies a tu la seva vida serà millor.
I gràcies a tu alguns alumnes de l'escola de Can Puig s'han vist beneficiats perquè poguessin anar de colònies, fer sortides culturals i tenir una beca menjador.
Avui he llegit un escrit del pare d'una noia assassinada, i deia que se sent culpable per haver-la portat al món. A mi em passa totalment al revés en els moments més trists que tinc m'anima pensar que sort que t'he conegut. Si es que tinc que penedir-me d'alguna cosa no és el fet de que hagis nascut.
T'estimem tant Anna.

ENYORANÇA

Anna, com t'enyoro reina.
I encara ara després de 4 anys i casi 5 mesos, quan m'aixeco pel matí no em puc creure que tot això hagi passat. I que tu no hi ets. I que no tornaran aquells matins quan t'aixecaves amb aquella cara de son, i amb el teu dofí de peluix als braços em deies: Bon dia mama!!!!. I quan tu i la Judit us preparavo  la motxilla per anar al cole o al insti, i jo sempre us havia d'anar manant la pressa, per si arribaven tard. Es un dolor tant gran el que sento, tant fort i tant profund que es fa molt difícil que es pugui comprendre o expressar en paraules.
En el meu dia a dia, en vaig projectant records i imatges de la nostra vida, Es inevitable, necessito mantenir-te molt present, dons a mesura que passa el temps la teva imatge i la teva veu es va difuminant, i això encara fa més mal. I es que en aquest moments tot es com tant normal i rutinari. Ningú ja no pregunta, ni cap insinuació a la teva persona. Com si no hages passat res. I jo, a vegades voldria cridar molt fort. Treure'm aquest neguit que tinc a dintre. Que ningú es pensi que encara que fem molt bona cara, i ens relacionem amb els altres sense signes de flaquesa, no portem una creu que pesa molt a sobre. Tinc alguns moments de tanta ràbia, de veure el dolor i la desgràcia de la nostra vida que m'estimaria més no haver existit. Però no podem tornar enrere. No Anna, no podem tornar aquell 18 de gener i canviar aquells fets. I així quan m'agradaria haver cridat molt, rebotir i llençar tots els objectes i més, sobre no sé ben be a què ni aquí, tinc que tornar a començar a valorar el que tinc ara. I també els moments viscuts en tu, que son tant preciosos. Tinc que tornar agafar forces i ànims per seguir endavant. I sí, la meva vida és un amunt i avall. Avui bé i demà fatal. Però seguim, sobretot quan penso que tu ens voldries feliços i alegres, i llavors et veig amb aquells ulls tant blaus i el dia s'il.lumina.

la neu a cavallera 

UN ALTRE SANT JORDI

Anna, un altre Sant Jordi sense tu.
Però com sempre aquest matí, el papa a portat unes roses vermelles per les seves nenes.
I em sortit al carrer per viure l'ambient de la gent, dels llibres, de les flors.
A estat un dia preciós, però alhora ple d'enyorança i dolor.

Et deixo la teva rosa
t'estimem bonica.

DEIXEM ENTRAR LA LLUM

Hola princesa, 

Anna, vivim en un món tant estrany on cada dia  passen coses terribles, per això, a vegades en tranquil·litza pensar que tu no pateixes i no patiràs mai. 

Avui et vull deixar un escrit que m'han enviat els del grup Renacer, que és un grup d'ajuda a pares que han perdut fills. 

BUCEANDO EN EL ALJIBE,

Si al enfrentarnos a circunstancias extremadamente negativas, asumimos una actitud positiva, encontramos un gran consuelo en el hecho de que no necesitamos perder autoestima; podemos, aún, con orgullo, llevar nuestro sufrimiento con dignidad y ser, así, un espejo para otros padres en sus propias tragedias. Elisabet Kübler Ross nos dice que las partidas prematuras son una lección de amor incondicional, y nuestros hijos son los maestros del verdadero y desinteresado amor, el que no tiene reclamos ni expectativas, ni siquiera necesita de su presencia física. Dejando fluir estos sentimientos en nuestro interior, damos paso al naciemiento de un nuevo ser en nosostros, un ser capaz de disfrutar nuevamente del sol y de la naturaleza en todo su esplendor, un ser que no se resintirá con la vida, porque ha comprendido la muerte, que no rechazará el dolor, porque ha sabido aprender de él, y que se acercará a otros que sufren ayudándolos a realizar su propio aprendizaje hasta encontrar la luz.

Ante la profunda señal de alerta implícita en una crisis, el hombre despierta a su intución y sabe que la salida existencial está por delante suyo, en lo que aún queda por realizar de ese futuro en el que yacen posibilidades aún no realizadas, se da cuenta que la única manera de eliminar la oscuridad es dejando entrar la luz. De la misma manera que no es culpa del sol si cerramos las ventanas y no dejamos entrar su luz, tengamos bien en cuenta eso, porque depende de nosotros abrir las ventanas a la luz. A los papás nuevos les decimos que la luz está allí, es esa luz maravillosa, especialmente luminosa de los hijos, que iluminará ese nuevo camino que nos trazaron y que nos dejaron para siempre; esa es nuestra responsabilidad. Para eliminar la oscuridad, todo lo que es necesario, es dejar entrar la luz, Dejemos entrar la luz en nuestra vida, la del amor incondicional. El ojectivo no debe ser no sufrir, sino no sufrir en vano. Abrirse a ese mundo en el que esperan posibilidades aún latentes en sus vidas Nuestro hijo es luz, nuestros hijos nos esperan de pie. Papás. sí a la vida, a pesar de todo, desde el corazón con la posibilidad de transformarnos en mejores personas, en personas más compasivas que significa sentir como el otro, que el otro importa. El amor es lo que salva, el amor es lo que nos acerca a la verdad, a la luz, si lo que nosotros elegimos para la vida es una actitud de amor, es seguro que nunca nos vamos a equivocar. Es una invitación a cambiar, pues quien lleva la paz a los demás, quien lleva la calma a los demás, quien lleva la tranquilida a los demás, ilumina su propio camino,

BANYOLES: LA TEVA CIUTAT ESTIMADA.

Anna,
Ha arribat la primavera. Ja fa dies que el sol escalfa i tot és més lluminós. La natura ens saluda amb frondositat, verdor i uns arbres florits com mai. Al costat de casa hi han dos o tres cirerers tant i tant blancs, que casi no recordo en tot aquest temps que fa que vivim a Banyoles una florida així d'espectacular. Contemplant la força i bellesa de la terra, t'adones que nosaltres els homes som ben poca cosa. Quina sort que tenim de viure en un lloc tant increïble. És tant bonic fer la volta com jo faig molt sovint al voltant de l'estany, és un plaer impagable. Observant el seu entorn a part del paisatge, veient la gent uns passejant, els  altres corrent, alguns  amb bicicleta. Els nens més petits donant menjar els ànecs, algunes persones d'edat més avançada asseguts en un banc tranquil·lament. Les barques de rem o de piragua desplaçant-se per l'aigua, algú més atrevit nadant per la via que hi ha al costat del club. Et dona una pau infinita.
Anna, com t'agradava viure a aquí. Tu sempre deies: mama jo no marxaré mai de Banyoles!
I segur que serà així. T'has quedat per sempre present. I et veig en qualsevol racó.
T'estimem reina.

30 ANYS SENSE LA MONTSE

Anna,

Tal dia com avui, ja fa 30 anys, també ens va deixar la Montse. La meva única germana.
Tenia 21 anys i tota una vida plena d'il·lusions. Tant sols feia encara no un any que havia acabat infermeria. Era una infermera de vocació total!!. En aquell moment encara no es vacunava de forma sistemàtica de l'hepatitis B, com es fa ara. Va tenir la mala sort de fer-se una punxada amb una agulla infectada d'un malalt amb hepatitis. Això li va provocar una hepatitis molt greu, de forma fulminant i en molt pocs dies  va morir.
Anna, tu no la vas coneix-re físicament, però a casa la Montse sempre ha estat present, ja sigui en les fotos, amb els comentaris: la Montse feia això, o feia tal cosa. Ho comparant-us amb ella, mira fas o dius el mateix que la Montse!!. Encara la tinc present. Me'n recordo tant del seu somriure,  la seva vitalitat, l'increïble bona persona que era. Entregada als demés, sempre pendent dels altres.
EL MÓN SERIA MILLOR AMB VOSALTRES DUES.
Ella sempre m'ha acompanyat. Només ara que tu també has marxat l'has desplaçat o  més aviat el vostre record s'ha sobreposat o unificat.
Anna, et vull deixar un escrit  que vaig per ella,

un dia que li vaig regalar un llibre.

perquè no deixis mai que el teu somriure es converteixi en plor,
que la teva vivacitat esdevingui tristesa.
I que el teu encant deixi per tot,
com un núvol de tendresa.

JA FA 4 ANYS

Anna, ja ha tornat el dia 19 de gener, el dia maleït, el dia que ens vas deixar.
Sembla que era ahir, però alhora ja fa tant de temps!!
Encara hi ha moments que em pregunto si és un somni. Malauradament la realitat del dia a dia s'imposa amb tota la cruesa. No hi ets, i no tornaràs mai més.Això es tant fort que prefereixo pensar que d'alguna manera voltes com un àngel per la casa. Intento notar la teva essència en els objectes que tocaves, en la teva roba que encara guardo en el calaixos, en totes les coses que en recorden la teva imatge.
Anna, nosaltres continuem la nostra vida impulsats pel teu record. Encara que tot és  molt dur no podem rendir-nos. Això sí, la paraula felicitat l'esborrat del meu vocabulari. Tinc moments dolents, bons o més bons, però dins meu s'ha apagat com una llum d'energia que tenia, i s'ha instal·lat com un dolor profund que no marxa mai i m'acompanya a tot arreu.
La vida és tant estranya i misteriosa!!. I molt,molt injusta. Per això els que quedem aquí estem obligats a intentar viure-la plenament, dons potser demà ja no hi som a temps.
Si Anna, vull creure que tinc que viure la vida sobretot per tu. Per mi també  però encara més per tu.

T'estimem princesa