Ha arribat la primavera. Ja fa dies que el sol escalfa i tot és més lluminós. La natura ens saluda amb frondositat, verdor i uns arbres florits com mai. Al costat de casa hi han dos o tres cirerers tant i tant blancs, que casi no recordo en tot aquest temps que fa que vivim a Banyoles una florida així d'espectacular. Contemplant la força i bellesa de la terra, t'adones que nosaltres els homes som ben poca cosa. Quina sort que tenim de viure en un lloc tant increïble. És tant bonic fer la volta com jo faig molt sovint al voltant de l'estany, és un plaer impagable. Observant el seu entorn a part del paisatge, veient la gent uns passejant, els altres corrent, alguns amb bicicleta. Els nens més petits donant menjar els ànecs, algunes persones d'edat més avançada asseguts en un banc tranquil·lament. Les barques de rem o de piragua desplaçant-se per l'aigua, algú més atrevit nadant per la via que hi ha al costat del club. Et dona una pau infinita.
Anna, com t'agradava viure a aquí. Tu sempre deies: mama jo no marxaré mai de Banyoles!
I segur que serà així. T'has quedat per sempre present. I et veig en qualsevol racó.
T'estimem reina.
