Em passo el Nadal imaginant-te

No et podem tocar, no et podem veure, però si que et podem recordar, tenir-te present entre nosaltres, imaginar-te, estimar-te,...
Tota la gent que t'ha conegut, que t'ha vist alguna vegada, que ha parlat amb tu, no t'oblidarà mai!
Anna, a tots ens agradaria que encara estiguessis aquí amb nosaltres...
Uff... el Nadal, són uns dies tan especials, tan màgics, tan únics, tan diversos, tan fantàstics,... Però aquest Nadal és diferent, Anna, molt diferent! T'imagino a tot arreu: la teva imatge amb els teus cabells rossos, els teus ulls brillants i blaus, la teva cara dolça, el teu somriure sincer,...
Anna ets molt important i et trobarem molt a faltar.
Ho ets tot! Ja ho saps! <3 Sempre tothom t'estimarà i seràs present amb tots nosaltres! T'estimem tant....<3 Tots els records amb tu estaran guardats al tresor del nostre cor.
I recorda que sempre seràs el nostre angelet; un dels més bonics del cel i també d'aquest Nadal.

Pd: Anna, si pogués els hi diria als Reis que només vull que tornis amb nosaltres! <3

T'estimem molt, Anna! ♥

Mireia Viñas

Un vincle molt fort que ens unia

Com et trobo a faltar Anna...com et trobem a faltar tots. Cada mes que passa és com una apunyalada, un dolor molt fort d'aquells que et fa migtencar els ulls i et talla la respiració.La diferencia es que qualsevol altre dolor per molt fort que sigui sacaba, en canvi el q sento jo i tota la gent que testimem tan es per tota la vida, tota la vida...Anem passant els mesos x inercia, ens fa por parar, ens fa por acceptar que ja no hi ets...es el nostre pitjor mal son, un mal son que ens acompanyara sempre. L'altre dia pensava què els hi diria de tu als meus fills en un futur. Els hi explicare que les princeses existeixen, els hi dire q des de que vaig neixer vaig poder estar al custat d dues i que eren precioses: tu i la teva germaneta judit. Els hi explicare la relacio que teniem, el vincle tan fort que ens unia a les 4, el que mai ningu entendra, era el millor que he tingut i tindre mai. Els hi parlare dels teus ulls blaus on tothom perdia el nord en miralse, els teus cabells daquell color marro daurat que semblaven d'or, la teva cara rodoneta i vermelleta com una pometa i del teu caracter angelical. Els hi dire que eres fantastica, que per ells ets una tieta mes, una tieta que va marxar abans d'hora pero qe sempre els protegira i defensara igual qe fas amb mi i amb tots els que sempre et portarem al cor. Sem fa molt dificil la situacio, a tots sens fa molt complicada i cada 18 i 19 es un dia assenyalat amb llagrimes al calendari de molta gent. Fa poquet va pujar amb tu una persona molt especial, la teva avia. Et cuidara molt be, tabrigara a les nits pq no tinguis fred, texplicara histories i et fara un peto de bonanit.

 

Recorda que ara tu estas amb nostres pero un dia tots estarem amb tu i podrem tornar a riure juntes totes 4. T"estimo molt annita♥

 

La teva Laia

 

 

Aquell arbre... el nostre arbre

Anna,... no m´ho puc creure...el temps continua parat... recordo totes les hores de menjador que havíem passat! Tots els tractes que havíem pactat. Amb l´amanida. Quin remanament. La tomata al meu plat, les olives al teu plat, el pebrot amb mi, i l´enciam amb tu.... quins tips de riures!!!

I mai ens enganxaven. Sortíem a fora, al pati i ens quedàvem guardades per aquell abre, el nostre, el que sempre havíem cuidat. En el que hi passàvem hores de l´esbarjo, de menjador, de gimnàs,... però el que més recordo com totes dos escoltàvem atentes aquelles històries de la Berta. Totes aquelles de por. Ens encantàvem, sempre en parlàvem. I tu, tu estaves genial. Amb aquell magnífic somriure que mai no oblidaré, els ulls baus fixos en la mirada de la Berta. Quin tip d´històries. Vam agafar un empatx i vam canviar i jugàvem a fer de pares i mares. Ho recordo. Tu i jo teníem una cabaneta a sota d´un arbre caigut i baix. I la Berta i la Mariona una altre. Encara recordo on era la cuina, els dormitoris... i sobretot aquella clau que entrava en un pany, representat en un forat. I tots els somriures, i les bogeries que ens havíem arribat a inventar.... Quins records, Anna, quins records. I t´imagino, et dibuixo en els núvols, o bé mirant-me per sobre la muntanya. I estàs fantàstica.

Anna. T´envio moltíssims records de tots i totes els de CAN PUIG, i els de Brugulat. Sempre seràs una dels nostres. I sempre tindàs lloc per tornar.

 

Aina Prats

EN GRANIT, EL VOSTRE CAVALL

Anna,

Van passant el dies, i com més temps passa més t'enyoro i t'estimo.
Sí Anna, t'estimo i t'estimem.
Saps, fa uns dies que va ser la fira de Sant Martirià, la fira que sempre hi ha bestiar i sobretot cavalls. Nosaltres sempre hi anavem tots plegats a veure els animals, a comprar formatge i embotits i passejar per les parades; però fa 2-3anys que encara aquest dies eren més especials desde que munta-vo a cavall.
Aquest any Anna, hauries estat molt contenta i feliç dons en Granit, el vostre cavall va quedar 2ºn classificat en el concurs  morfològic de mascles de pura raça àrab.
Encara m'enrecordo com va començar la vostra afició als cavalls, tot va venir d'un casal d'estiu que va ho fer amb ponis quan ero ben petites: tú, la Judit, i les teves estimades Laia i Mariona. Sí, totes quatre. Com tantes i tantes coses.
Aà ja fa temps que tú i la Judit anavo a la Hípica Bosquerós. Tú sempre habíes estat més temerosa que la Judit,i  tot i que t'agradava molt,  preferíes mantenir-te en segon pla, i enlloc de muntar ajudaves a fer de suport en els raids, cuidar i mimar el cavall, i tots els gossos i animals que corríen per la hípica. Però aixís ja eres feliç. Només va faltar, i just demà día 2/12 ferà un any que muntant un altre cavall vas caure i et vas trencar el braç. Per tú, aixó ja va ser massa i vas decidir que potser  no torneríes a muntar.
Qui ho había de dir!, que després d'aquest accident que tot i que no va ser rés, ja vam patir una estona
us hages de passar una cosa tant terrible!. PERQUÈ!!!!!!
Arà ja tot és irreversible, com pot ser!!
Anna, encara no m'ho crec i quan  de cop desperto i veig  la crua realitat em desespero.

Però petita meva continuo, continuo.. per tú , pels altres, per tots... (la teva mama)