per tots aquells moments divertits que ens feies riure tant.
Pel teu petó de bona nit que sempre ens feies abans d'anar dormir.
Pel teu somriure murri quan explicaves algun fet.
Per les teves abraçades i candidesa que sempre ens demostraves.
I sobretot gràcies per haver existit encara que fosc poc temps.
I gràcies per continuar a hores d'ara fent tant de bé.
Que d'un fet tant tràgic hagin pogut sortir coses bones.
Segur que pel carrer algú desconegut portarà el teu fetge o ronyó, i gràcies a tu la seva vida serà millor.
I gràcies a tu alguns alumnes de l'escola de Can Puig s'han vist beneficiats perquè poguessin anar de colònies, fer sortides culturals i tenir una beca menjador.
Avui he llegit un escrit del pare d'una noia assassinada, i deia que se sent culpable per haver-la portat al món. A mi em passa totalment al revés en els moments més trists que tinc m'anima pensar que sort que t'he conegut. Si es que tinc que penedir-me d'alguna cosa no és el fet de que hagis nascut.
T'estimem tant Anna.
