avui fa 16 anys que vas néixer.
Tot va ser tant dolç i fàcil!
No recordo casi cap nit que no pogués dormir.
I la Judit que contenta amb la seva germaneta.
Quins records que tinc de totes dues quan éreu petites.
Sempre juntes i rialleres.
Encara no m'ho puc creure que no hi siguis.
És una cosa tant forta i un dolor tant intens que és impossible d'assimilar.
I sí, ja fa més de tres anys. Però el buit segueix igual de present.
No saps com t'enyorem reina.
La vida se'ns ha trencat pel mig.
Tot i que seguim amb esforç endavant
a vegades és molt difícil.
Anna, ajuda'ns a trobar el camí.
