I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dilluns, 29 d’abril del 2013

UN DIA CÁLIDO EN LA NIEVE

Perdonen que escriba en castellano pero temía mal usar las palabras en catalán, hacer errores ortográficos y que el contenido de esta carta se mal entendiera. No confío en los traductores on line y mi català ancara no es molt bo :) agraeixo molt que sigueu un catalitzador d'emocions i espero que la meva contribució ajudi a disminuir la pena que a tots ens arriba directament o indirectament. Gràcies per deixar-me compartir.

Hola Anna,

Son las 12 de la noche del domingo 28 de abril, hoy pasamos un día muy lindo en compañía de tu familia y quería compartir unos pensamientos que al regresar a casa me rondaban por la cabeza.

Siempre había tenido miedo de morir y siempre me había preguntado si es que existe vida después de la muerte...

Desgraciadamente te conocí por muy poco tiempo pero veo el legado que dejaste en el corazón de dos nenas fantásticas a las que quiero mucho y en el hombre que amo y me sorprende que de un hecho tan terrible como tu ausencia puedan surgir cosas tan maravillosas.

Me gusta imaginar que a aquellos enfermos a los que les regalaste esperanza comparten contigo un espacio en este mundo, que tú a través de sus cuerpos vives vidas distintas cada día. Me gusta imaginarte visitando más lugares de los que ninguno de nosotros podría visitar jamás. Me gusta pensar que sentirás de alguna manera miles de sentimientos distintos e ilimitados porque no se si un pedacito de ti está dentro de un niño o una niña. Y me gusta imaginar que aprenderás muchas más cosas de las que yo podría en lo que me resta de existencia. Estas personas aunque nunca te hayan conocido, te estarán eternamente agradecidas y yo le doy las gracias a tus padres por este gesto de amor desinteresado que otorga vida y felicidad a otros padres y restablece cada día mi fe en la bondad de las personas.

¿Sabes? Cuando uno se va haciendo mayor suele perder contacto con los amigos de la infancia, la cotidianidad es cruel y se encarga de ello, pero yo he visto como cada domingo se reúnen tus amigos en nuestra casa para marchar a la tuya, unidos como un ejercito de alegría con la meta de arrancarle una carcajada a tu hermana, propagando el amor que les infundas e inundando de risas y juventud tu casa para invocarte y que tus familiares se sientan protegidos. He sido partícipe de como la alegría compartida crece y he visto como se reparten entre todos el dolor para hacerlo desaparecer aunque sea por lo menos un día. Y te doy las gracias Anna por recordarme que cada día tengo que procurar decirle a quienes amo, cuanto los amo y vivir con la esperanza de que ellos no me olvidarán cuando yo ya no pueda hablarles, como tus amigos lo hacen contigo.

Tengo muchos héroes, desde la infancia hasta ahora, personajes de ficción y gente real que he conocido únicamente por libros. Pero gracias a ti, hoy tengo la fortuna de poder decir que conozco héroes de carne y hueso, gente de una fortaleza de hierro, sincera, humilde, sencilla y clara, blanca como la nieve que hoy caía en Cavallera. ¡Tu familia es hermosa! y estoy segura que estos 12 años que compartiste con ellos fuiste más feliz que muchas personas que viven 80 años sin llegar a conocer el amor verdadero ni valorar la fortuna de pertenecer a un hogar. Hoy compartimos mesa en tu hogar, un paraíso inmaculado frío y tan cálido a la vez, donde reímos y jugamos y sentimos tu presencia. No opacabas nuestra felicidad porque tu misma eras el motivo que nos impulsaba a ella y por eso Annita te doy gracias infinitas porque me has enseñado que SI existe VIDA después de la muerte y esta noche , por fin , ya no tengo miedo.

T'estimo perquè l'amor per tu que desprèn la meva família catalana se m'encomana cada día.

Gracias Anna, por tus enseñanzas.
 
Tania

ALGUNS RECORDS QUE SEMPRE PORTARÉ AMB MI

Anna reina,

Estava llegint tots els escrits que t'han fet, són molt bonics i emotius, la veritat és que no sóc d'escriure gaire jo, però no ho he pogut evitar.
Se't troba molt a faltar, molt.
Trobo a faltar fer classes els dissabtes al matí i que no siguis al meu costat arrapenjada a la pista o asentada a una cadira, i sempre et demanava si em podies anar a buscar una fusta o alguna altre cosa...sempre ajudaves a tothom sense res a canvi...
Encara recordo com si fos ahir, aquell dia que et vas atrevir a muntar una altre vegada i amb aquella veu discreta i la teva timidesa et vas acostar i em vas dir: Clàudia, puc muntar a l'Estic ? I jo et vaig contestar: esclar que si reina!! (Vaig estar molt contenta que sortís de tu voler muntar, perquè el meu objectiu era que perdessis la por, ja que adoraves als animals)
I vas pujar, muntaves a la pista amb la teva germana Judit, i quan estaves muntant et vas sentir tan bé, que et vas girar i em vas dir: Clàudia, puc fer trot ?? I jo, emocionada, vaig dir: ui tan Anna!!!
Ho vas fer súper bé, i vaig estar molt contenta d'aquest pas, inclús li vaig comentar a l'Adrià; has vist l'Anna ? Per ella sola ha volgut muntar a l'Estic i a sobre trotar!! Que bé!!!

I tu sempre tenies a la falda la teva estimada Quira, t'encantava, sempre venia amb tu perque l'acarisiessis...

Aquest i molts més records, són els que hem queden de tu, i que sempre portaré amb mi.

Sempre et recordarem Anna, sempre.

Cuiadré dels teus, no ho dubtis.

Una abraçada molt forta, allà on siguis.

Clàudia

dissabte, 27 d’abril del 2013

LA VIDA SENSE EL VOSTRE SOMRIURE...

...no seria el mateix!! us estimo<3<3<3

(no només està dedicat a les de les fotos tmb a més gent) ;)
 
 

Júlia Bahí

DE LES TEVES AMIGUES...

Ara que no estàs, ara et volia conèixer més, perquè a tu?

Perquè has marxat? No t’ho mereixes, t’ha arribat molt d’hora.

T’estimem molt! No t’oblidarem mai.

Esperem que siguis on siguis, esperem que siguis feliç.

Descansa en pau.....<3 Encara no crec que hagis desaparegut.

T’estimem molt!!!

Anna t’estimem molt!!!

Mai t’oblidarem!
Sempre et portarem al cor!! <3

Sara Infante

 

Anna, t’estimem moltissim.

Sempre et estarem amb tu.

SEMPRE. T’extranyarem molt.

DESCANSA EN PAU REINA! <3<3

Kiara Kuhn

A CASA TOTS ET RECORDEM, ANNA

 
Judith i Berta

dijous, 25 d’abril del 2013

Feliç Sant Jordi petitona!


Feliç Sant Jordi petitona!
Desitjaría que en aquets moments focis aquí, aquí per poder-te veure, aquí per poder-te abraçar,aquí per rebre els meus petons i aquí  per poder rebre de la meva mà la teva rosa... En fi, aquí per tot!
Però les persones que t'estimem tant, pensem amb tu en tot moment i no ens oblidem mai d'un dia tant especial com avui...
I sobretot no me oblidat d'enviar-te una preciosa rosa per demostrar-te el nostre afecte i el nostre amor. 
L'hem tirat a l'aigua, en un riu sense fi... Esperant a que arribi a les teves mans i que pugis disfrutar d'aquet Sant Jordi.
Feliç sant Jordi Anna!

Que cada pètal d'aquesta rosa
amb el seu encès color,
portin fins a casa teva,
les espurnes de l'amor.

T'estimo Anna! Per sempre i sempre<3 La teva germaneta que pensa en tu en tot moment, Juditimage.jpegimage.jpegimage.jpegimage.jpeg

dimecres, 24 d’abril del 2013

SOMNIS QUE MAI HE SOMIAT

Se m'ha acabat la il·lusió de despertar cada dilluns, dia en que podia gaudir de la teva energia, la teva bondat, aquell somriure tan expressiu...jo també em pregunto mil vegades el perquè de moltes coses, el perquè tan aviat, el perquè tu?
Feia pocs anys que et coneixia però en poc temps vas passar d'estar tímida i callada a deixar de sonar la melodia que sortia per les teves mans amb el piano per parlar-me de qualsevol cosa, o perquè t'entraven aquells atacs de riure inexplicables que mai sabia quan s'acabarien.  Tinc mil maneres de dir-te que et trobo a faltar, que encara que sols tenies 12 anys m'ensenyaves coses noves cada setmana, igual que jo a tu. És impossible deixar de recordar la teva tendresa en la manera de tractar a la gent i la teva puresa com a persona.
Recordo quan em demanaves el mòbil després d'acabar els teus deures abans de començar la teva classe, recordo que alguna vegada t'ajudava amb els deures, recordo que sempre trobaves un moment per parlar de la teva germana  Judit,  recordo que vaig ser la teva mà esquerra per un temps, recordo que confiaves amb mi i em preguntaves qualsevol cosa,  recordo sobretot el teu somriure, la teva mirada on s'amagava un cel preciós, aquells ulls tan blaus, recordo...recordo...recordo...no deixo de recordar-te Anna.
Els meus ulls s'irriten i la meva veu es perd en el silenci, junt amb el teu record que crea la meva imaginació, somnis que mai he somiat, tan acostumat a veure els teus ulls que la pluja comença pels meus ulls, confonent les meves llàgrimes per gotes d'aigua sense donar-me compte que en realitat mai ha plogut.
La nit que ho va canviar tot vaig tenir que passar per aquella carretera... per anar a deixar una amiga que viu a Centenys, topant-me amb el cotxe on feia poc estaves tu Anna. Mai ho hagués pensat...
Miro al cel cada nit i conto les estrelles, per trobar-te, siguis on siguis, per fer-te saber que sempre estaràs a la meva ment i al meu cor.
Tinc la sort de compartir moment amb la teva germana Judit, i també amb els teus pares i la teva "abuelina" que també me'n havies parlat. Veig el dolor als seus ulls i noto tot el que t'arriben  a estimar i enyorar. A mi l'únic que em queda és  recordar-te sempre.
La Judit té unes amigues que l'estan apoyan molt i no la deixen sola en cap moment, igual que també em pot explicar les coses a mi, com feies tu.
Ni tan sols recordo el que t'estic escriguin perquè és difícil i sé que em deixo moltes coses per dir-te...ara estic molt ocupat amb la universitat i tot plegat però tornaré a escriure't molt aviat, per tant, et dic fins aviat perquè mai serà un adéu.
Una abraçada grandíssima Anna, t'estimo molt.
Pep

dimarts, 23 d’abril del 2013

No hi ha cap rosa prou bonica

Anna,

Avui totes les roses del món transmeten el teu somriure. Des d'on sigui que estàs n'has il·luminat tots els pètals, no te n'has deixat cap ni un.  A mi m'agradaria portar-te totes les roses, a tu, a la teva germana, a la teva família, només per encomentar-los una part molt petita del teu gran somriure.  Tu et mereixes la rosa més bonica del món i tot i que no l'he trobat sé que la que t'he dut t'ha fet dibuixar un somriure, el que portem i portarem sempre dins dels nostres cors.

Un petó molt i molt gran!

Sílvia

dilluns, 22 d’abril del 2013

MOMENTS MÀGICS VISCUTS AMB TU

Les mestres parvulistes tenim un gran privilegi, el de viure amb els nens moments màgics de descoberta, d’endinsar-nos en els seus primers coneixements, les seves primeres preguntes, de compartir innocència, espontaneïtat, de gaudir de les seves rialles i calmar els seus plors.
 
I els arribem a conèixer, a estimar-los, i els imaginem en el futur amb el mateix caràcter que ja de petits ens hem atrevit a diagnosticar.
 
Anna... .amb el posat discret, el cap sovint lleugerament inclinat i la mirada atenta al que passava, t’atrevies a dir la teva, amb gràcia... fins i tot còmicament. Amb alegria suplies l’ànsia de voler fer les coses bé i amb naturalitat et guanyaves l’amistat dels teus companys.
 
Avui, en aquest cel blau que ara habites, continues sent l’Anna de mirada clara i transparent, i calmes, en el possible, el dolor de tots el teus.

Un petó

Teresa, la teva senyoreta d’Educació Infantil.

TU ETS L'ESTRELLA MÉS POTENT

Anna em sap greu per el retard!!
 
No sé per on començar, tot es tan difícil cada nit penso amb tu!
 
Com saps molt bé jo de costum al vespre miro la finestra de la meva habitació i miro les estrelles. Ara, ja fa més de 3 mesos que hi ha una estrella diferent, que brilla més, que es més grossa, més potent!!! I estic convençuda de que aquesta ets tu!. I mentre et miro començo a recordar.
 
Et necessito al matí quan m´espero a la porta de casa l´Alba t´ imagino, et recordo baixant aquella baixada amb la teva germana, i que després t´acostaves a mi i esperarem juntes a l´Alba ,amb aquella maleta de colors. Quan pujàvem la pujada, camí cap a l´institut eres la que ens feies arribar puntuals. Sense tu arribem més tard. Recordo a sisè que vam anar al club i ens ensenyaven piragua i rem. La piragua era lo teu!! I quan feiem teatre amb la Tere i la Llum t´agradava tant!!
Cada nit penso amb tu, i m´he adonat compte que tu ets el meu somni de cada nit.
 
Faria el que fos perquè tornessis, ojalà no haguès passat.
 
T´estimo molt!!!
 
Aina Prats

dissabte, 20 d’abril del 2013

VISC PER TU

Anna que t'he de dir?

L'altre dia vaig recordar la meva festa d'aniversari em vas fer un ball, estaves tant guapa amb la roba... Vam mirar la pel·lícula tu i jo estàvem agafades al sofà i de tant en tant cridàvem perquè ens espantava la peli.

Em vas dir Meri i jo et vaig preguntar: Què passa. Em vas dir a la orella fluixet: Meri ets la meva millor amiga, mai mai mai mai ens separarem mai, casi ploro... però quan vaig plorar va ser quan em vas dir T'ESTIMO i em vas fer un petó a la galta i em vas eixugar la llàgrima que em va caure del meu ull.

Tant de bo ara quan em caiguessin les llàgrimes tu vinguessis i me les eixuguessis. Tant de bo em fessis un petó i em diguessis amb la teva veu dolça: T'estimo. Ets un àngel i com vas dir mai mai mai mai mai ens separaríem, del collaret no me n'he oblidat me'l vas donar era un cor partit en dos. Et vaig abraçar tant que casi m'afogo, ara mateix voldria retornar en el passat i fer que aquella abraçada no s'hagués acabat mai mai mai mai!! Encara ara penso que no hi haurà cap persona que m'arribi a estimar tant com jo a tu. Mai m'hagués imaginat que jo em deixes matar per tu. Mai hagués pensat que aquesta merda de vida em donés aquest cop tant fort que m'ha deixat estirada al terra. Llavors és quan penso i recordo els moments amb tu, i d'aquesta manera puc plantar-li cara a la vida. Viure la vida per tu, faré les coses per tu ho donaré tot per tu!

RECORDA-HO VISC PER TU!

DE PART DE LA TEVA MERI, QUE TANT T'ESTIMA

Mariona Ramírez

EM COSTA IMAGINAR-TE ABSENT PER SEMPRE

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.


No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.

 
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.


Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.


Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.


Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.

 
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre


La teva Laia que t'estima mes que mai<3

Laia Ramírez

SENSE TU, COSTA RESPIRAR


Com bé et vaig dir, els dies passen, simplement es limiten a passar...
Intentem passar-los el millor possible per intentar demostrar-te que per molt que no hi siguis, et seguim recordant i volem fer tot el que fèiem amb tu.
A musica cantem una cançó que es diu “Mi lamento” i sempre que la canto em recorda a tu, i inconscientment deixo de cantar, tanco els ulls, i lentament em cauen unes llàgrimes, ja no ser si això es bo o no perquè el sentit en aquesta vida ha desaparegut des del primer segon que et vas allunyar de nosaltres..
Fa uns dies que haig de passar per la rotonda, i continuadament, mentre m’hi apropo noto una pressió al cor molt i molt forta, tanco els ulls, em fa molt mal passar per allà, perquè és molt i molt dur. M’agradaria fer el cor fort i poder parar-m’hi assentar-me, desconnectar de tot i que sortissis per allà, que em parlessis que m’abrasessis tan sols un instants per poder agafar les forces que em falten per seguir endavant.
Anna, sé que estàs aquí, que llegeixes tot el que pensem i que mai deixaràs de fer-ho, sé que confies amb nosaltres, que saps que tot el que fem és perquè ho sentim, i que moltes vegades ens equivocarem, però tu seguiràs al nostre costat, passi el que passi.
Els de Can Puig ara toquem la guitarra, o es podria dir que s’intenta, jo vaig pensar en fer una cançó, amb la nostra lletra, el nostre ritme, amb tots els sentiments que portem a dins, i que cada paraula d’ella vagui dedicada a tu. Aquesta me l’he inventat jo, l’ha vist la teva germana i poques persones més, a partir d’aquesta lletra (si els hi sembla d’acord als demés) farem el ritme i canviarem el que faci falta..


Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser
Et sabem lluny i alhora a prop nostra
Això és així i sempre ho serà
Estaràs sempre entre nosaltres
I ningú mai et podrà oblidar
Si algun dia la Judit es troba sola
Perquè es veritat que et troba molt a faltar
Estem nosaltres les amigues de sempre molt a la vora per fer-li costat
Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser
Ni que només fos per veure
La claror dels ulls teus tan blaus.
Per poder-nos dir un altre adéu
Sense por al teu final
Pensem el temps perdut al teu costat
I desitjar tornar a començar
Perquè sentissis el que t’enyorem
I que no sabem com continuar
Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser
Plorem de ràbia per no tenir-te
Ràbia del perquè has hagut de marxar
Volem que tornis per abraçar-te
I que el món es pari un instant
La teva estimada família
No poden deixar-te anar
En el món on sense voler-ho has hagut de marxar

Sense temps de viure la vida
Que és la que ens toca estar,
I que ara sense tu no te sentit
I no sabem com hem de tirar
Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser
Ens preguntem com podem
Viure ara sense tu,
Sense les coses tan teves que ens feien senti
La gran felicitat de poder-te tenir
Necessitem que ens ajudis
Que ens vigilis i sempre ens estimis
Perquè mentre el temps passa
Per nosaltres segueixes com si res hagués passat.
Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser.

T’estimo molt Anna.

Júlia Molina


TU, BONICA COM EL BLAUET

Anna, fa temps que no t'escric i em sentia malament...
Saps, a l'institut fan un concurs de sant jordi i tenim que fer un poema on surti un animal autocton del pla de l'estany.
Jo te l'he dedicat a tu comparan-te amb el blauet, espero que t'agradi:

Tu, bonica com el blauet

Un dia a l'estany
vaig veure volar un blauet
vaig pensar en tu
perque bonica eres com ell

Les seves plomes blaves
com els teus ulls
el seu llarg pic
com la teva cabellera

Com s'allunyava
com el nostre últim adéu
com desapereixia
com el teu bonic somriure


Espero que t'agradi, un peto molt fort <3

Judit Bach

dijous, 18 d’abril del 2013

TRES MESOS SENSE TU...

Avui, dia 18 de març t'escric per dir-te que ja fa tres mesos del terrible accident, sí, ja fa tres mesos que no et tinc el meu costat i semble que encara era ahir que ens explicavem coses, que riviem juntes i fins i tot ens barallavem.
Encara ara em pregunto els "perquès", el perquè de totes les coses.
El perquè et va tenir que pasar a tu? Tan sols tenies 12 anys, com et van poder fer una cosa aixi?
I perquè tu, i no jo?
Perquè vam tenir que anar a l'hípica? 
Perquè vam tenir que anar amb aquell cotxe?
Perquè, perquè, perquè, perquè...

I em pregunto si va ser culpa meva? Vaig ser jo que vaig voler anar a l'hípica, i tu vas voler venir amb mi, perquè deies que sino et cadaves sola.

Tinc tantes preguntes al cap que noser que pensar, que dir, ni que fer.

Soposo que és el destí...
La gent em diu que no haig de pensar en els "perquès" que només t'aporten tristesa i t'enfonses em diuen que les coses pasen perquè tenen que passar...
Soposo que deu ser així, perquè sino necesito la resposa a aquestes mil preguntes que em volten pel cap...

Miro el rellotge i el temps no passa... Sembla que vulgin fer-me sofrir, sembla que vulguin que a cada minut i cada segon em pasin aquelles terribles imatges pel cap...

Si anna ja son tres mesos, tres mesos sense tu...
Hi ha gent que ja no s'en recorda gaire, es pensa que ja a pasat prou temps i fan la seva vida..
I ells esperen que jo també la faci, que jo faci la meva vida.. Pero això es imposible Anna, la meva vida eres TU!

Per quin motiu seguir vivint si tu no estas aqui? 
Nomes visc pels altres, no visc per mi... Perqué no puc!

Soposo que tu em deus estar allà dalt vigilant en tot moment... Tu deus ser una d'aquelles estrelles que brilla al cel, la que brilla més i que treu el cap petitó pero lluent per l'immens cel, només per vigilant-se. 
Almenys aixo crec..
Em diuen que haig de fer coses perqué tu ho voldries i estaries contenta...
Pero jo, jo també amb vull moltes de coses que la majoria no es fan realitat...

Ja no ser ni que dir-te ni que fer... Els dies pasen... I tu encara no ets aqui! Jo estic aqui cada dia lluitant i esperant a que tornis, a que poguem tornat a tenir la vida d'abans! Aquella vida que poder avans no valorava i era la perfecte!
Llavors com haig de valorar aquesta?

Com haig de valorar una vida que ja no te sentit? una vida en que la gent et diu que no marxis d'ella que aixi els fas feliços... Pero perquè? Si tu no ets feliç... Una vida on tot es molt diferent a la que duiem abans.

Ja fa tres mesos... cadia dia que pasa noto mes la teva absència i entenc mes que tot aixó es real...
No vull arribar als quatre mesos, no vull que arribi un altre 18 i tu no estigis aqui... 

Avui a siguit un dia horrible per mi, aquets 18 em taladren el cap.. No estic disposada a esperar que n'arribi un altre... i que tu encara no sigis aquí...

T'estimo moltíssim Anna! No deixis que arribi un altre terrible 18! Perqué son més forts i jo no puc amb ells...
Ser que m' ajudaràs, perquè ets la meva germaneta i ens estimem i ens seguim adorant com sempre i per sempre.
T'ESTIMO!!



LA TEVA GERMANA JUDIT

dimecres, 17 d’abril del 2013

PRECIOSA PRIMAVERA


Estimada Anna, quina primavera que està fent!

Mai havía sentit tans ocells pel voltant de casa ni tampoc havía vist el cirerers i els arbres fruiters tant florits. Els camps de groc i verd i les montanyes tan blanques; inclús en el jardí d'en Quim, el nostre veí i just davant la porta de casa han florit unes flors que no recordo haber vist abans. He pensat que deu ser la teva màgia que les ha fet creixre aixís. I es que tú ets com un ocell preciós que vola lliure pel cel. T'en recordes de la nostra cardina que vam trobar al jardí amb una ala malformada? la vam tenir més d'un any a fora al balcó. Com cantava!! i atreía encara més ocellests que es posaven sobre les branes; fins que un día, no sabem com, vam trobar la gàvia buida sense cap explicació.

Com t'agradaven els animals: els gossos, els gats...Desde petites, sobretot la Judit volía fer veterinaria, i tú també. Un día ens vas fer riure molt dons mirant el programa de TV3 veterinaris tú vas dir molt seria: jo com sigui gran vull ser veterinaria rústica!. I nosaltres: ja,ja ja! voldràs dir veterinaria rural, ja, ja ja!. I es que Anna encara que potser donaves l'impressió en el cole o en públic que eres una mica tímida o vergonyosa a casa eres com un pallasso. Com reiu tú i la Judit, quins crits!! Tant, que a vegades jo us avisava: nenes calleu! i baixeu la veu!!, i tú contestaves: mama, a veure si no es podrà riure en aquesta casa!!.

NO SAPS COM TROBO A FALTAR AIXÓ

T'estimem tant.

La teva mama



divendres, 12 d’abril del 2013

ENS CONEIXIEM POC, PERÒ...


Ens coneixiem poc, pero alhora sabia molt de vosaltres, doncs durant quasi be 17 anys he estat companya de feina i amiga de la mama, he tingut la sort de veureus neixer a totes dues ,i la teva mama tambe ha vist neixer els meus fills, l'Adria i en Guillem i tant sou el nostre principal tema de conversa diaria; preocupacions,alegries,viatges,excursions,estudis i ara tristesa molta tristesa la que sentim arran de la teva perdua Anna.
 
L'Adria i en Guillem tenen el vostre record com -aquelles nenes rossetes que semblen bessones com nosaltres, pero que com nosaltres no ho son?-tambe recorden molt el dia que estant de camping a Camprodon, vam quedar i us vam visitar a la vostra estimada Cavallera, els vareu ensenyar junt amb el vostre tiet a tancar les vaques, els conillets, i la gossa marro de caçera que acabava de tenir cadells i els tenia amagats al cobert. Cada dia parlem de vosaltres tot mirant el recordatori de la vostra Primera Comunió.
 
Les teves amigues diuen que som energia pura, jo tambe ho penso, tots som energia pura que d'una manera o d'altra deixem petja a la gent que ens estima i que estimem ,doncs d'altra manera no podriem mirar endavant.
 
Una abraçada i tot el nostre amor
 
Adrià,Guillem,Ferran i Teresa

ESCRIT ANNA


Anna ja fa molt que no t'escric, em sentia malament... per aixo me omplert de valor i he decidit explicar les coses sense tu. Es molt dur massa, tenia que trobar una explicació per a tota aquesta tragèdia... Jo navego per un mar estrellat, soc una marinera guiada per una estrella polar, tu eres la meva estrella polar i jo era la teva marinera sense rumb a la vida. Però tota bona estrella sap guiar i ensenyar el camí, tu ho vas fer sense estar conscient vas fer que una marinera trobes rumb i sentit a la vida. Ara el cel s'ha emboirat i la estrella ha desaparegut, no la trobo, l'he perdut, entre la foscor em perdo. Busco desesperadament la estrella que tants anys m'ha guiat l'estrella que tants anys m'ha dit el camí més adequat l'estrella que ha donat sentit a la meva vida... Soc una bona marinera i estic ensenyada per la millor estrella, tinc que continuar endavant. Tindré que aprendre a navegar entre la foscor, aprendre a trobar el camí adequat haure de saber viure sense la estrella polar però el que sempre sabre es que la estrella ha deixat marca en la vida de aquesta marinera, ha deixat marca en el cel que va habitar i sobretot marca en els cors que ens ha robat.


Ja ho veus Anna d'aquesta manera puc tirar endavant, puc refer-me d'aquest cop tant dur que m'ha donat la vida, puc aprendre a viure a la foscor. T'ESTIMO MOLT ANNA!!!! ETS I SERÀS LA MEVA ESTRELLA POLAR

De part de la teva Meri

SEGUIM PLORANT MOLT, PERÒ CADA VEGADA ESTIMAN-TE MÉS


És molt dur Anna molt, ningú hauria de passar per això, MAI. 
Els dies es van allunyant de la terrible data, la data en què ens van separar de tú, una data que tots els que t'estimem amb bogeria portarem marcada sempre dins nostre, marcada per la tristor de les llàgrimes que ens cauen cada vegada que pensem en tú. Diuen que quan se t'envà una persona estimada l'has de plorar...jo crec que el que he fet amb  tú no és plorar-te, sino treure dels meus ulls totes les llàgrimes amargues i possibles que tinc desitjant no tornar-los a obrir fins que no tornis a ser davant meu, amb la teva veu, dient-me Laia què passa? perquè plores? vols que t'abrassi? M'enrecordo del dia que es va morir en Paguina, un ésser molt estimat per mi, que tornava de l'institut quan em van dir que s'havia mort. Aquella tarda tú estava a casa meva amb la Mariona, vaig entrar plorant i tú t'em vas cadar mirant, sense saber què passava ni què fer...i aleshores li vas dir a la Mariona, sense saber quin era el motiu del meu plor: Mariona vaig a abraçar a la teva germana...Mai oblidaré les aquelles paraules, mai oblidaré el teu cabell sota la meva cara que m'apretava fort i que desitjava que deixés de plorar...tant de bo ara passés el mateix, vinguessis i em tornéssis a abraçar com aquell dia...sé que això no serà possible, però el que si que sé segur que el que continues desitjant és que segueixi endevant, que no m'enfonsi i que continuï notant el teu cabell sota la meva cara abraçant-me. Què dir-te de la Mariona?...la teva amiga de l'ànima...No et pots arribar a imaginar el que et troba a faltar Anna, és impossible. És forta i sap que estàs amb ella i això l'ajuda a tirar endevant. Mai a la vida ningú podrà ocupar el lloc tan gran que tenies i tindràs sempre tú al seu cor, ningú s'imagina el que t'arribava a estimar i és que només hi ha una seva d'Anna, l'Anna que tantes vegades venia a casa, l'Anna que quan venia ja li teniem les galetes preparades, l'Anna que la consideràvem com de la família, l'Anna que la feia riure, l'Anna que tothom estimava i estima tant, l'Anna amb la que hem compartit moments innolvidables que ara són com punyalades al cor, però alhora petits calmants d'haver-los pogut viure amb l'Anna. Et torno a dir que estic complint la meva promesa, cuido de la Judit el més bé que puc, d'ella i de tota la família. El diumenge  em venien a buscar a casa teva després d'haver passat amb els de Can Puig la tarda amb la teva Judit, el meus pares tornàven de l'Estartit i s'havien passat la tarda mirant fotos nostres, fotos teves. Van tornar molt tristos i tocats i com que necessitàvem estar tots junts ens vam cadar a sopar. Va ser reconstructor, ens vam refer dins del possible tots una mica, vam riure, vam menjar, vam recordar...com en els vells temps. Però alhora era trist, molt trist...a la taula faltaves tú, caminaves per la casa i semblava que tú haguéssis de sortir de qualsevol lloc, semblava que en qualsevol moment tornaries i ens diries algunes de les teves dolces paraules. Ja no sé què més dir Annita, que et segueixo estimant més que mai, que et seguiré escrivint i que no deixo de pensar ni un segon amb tú. Ets el primer que penso quan em desperto i l'últim quan m'en vaig a dormir. Seguiré cuidant encara més de la teva família, ara és quan hem d'estar amb ells, que vegin que ens tenen i ens tindran per sempre,  això és el que necessitem i voldries tú. T'estimo infinitament Annita, no t'ho arribes a imaginar. Des d'allà on siguis, el petó i l'abraçada més dolços que existeixin en tot l'univers de la teva Laia.



Laia Ramirez

dilluns, 8 d’abril del 2013

COM PUC VIURE SENSE TU?



Com es possible que pugui viure sense tú?

Visc per inèrcia. Visc per la Judit, la teva germana que et troba tant a faltar. Visc pel teu estimat papa i per l'àvia (l'abuelina); si no fos aixis rés tindria sentit. Només amb tot l'amor i més, podem resistir la teva absència.

Com enyoro pentinar els teus cabells, el teu somriure, els teus ulls de blau celestial; i sobretot el petó de bona nit que et feia cada día i llavors tú em deies: mama, estaràs per aquï?, dons sempre volíes que durant uns minuts em passejes per devant de la porta de l'habitació i aixis et dormies més tranquila.
Encara m'enrecordo que no fa massa et vaig explicar que quan es va morir la meva germana la Montse als 21 anys  després vam passar una epoca molt dolenta dons l'àvia també es va posar molt malalta; i tú vas dir: Quina vida tant dura mama!!!, i tant filla meva, dura ,duríssima!!!!!

Com potser que a la nostre familia ens hagi passat lo més terrible de tot que es perdre un fill per partida doble?, com es d'injust que dues persones tan meravelloses i encantadores hagin marxat!. Tot el món enter ha perdut amb la vostra absència dons dos essers en tal potencial de bondat i entrega es difícil  de trobar. Espero que estigeu en un lloc millor i que desde on sigui ens il.lumineu el camí d'aquesta vida tant fosca, on per arà  jo camino entre tenebres.



La teva MAMA






divendres, 5 d’abril del 2013

PENSEM EN TU, ANNA...


Anna, una rosa, la teva flor preferida.

Ara entenc perquè t’agradaven.

Tu eres la millor rosa que vaig conèixer mai.

 
Alba Rost Bahí

 

Sempre t’he tingut al meu cor, ens els llocs més bons.

La meva mare m’explica que tots som cucs de seda i que quan surts del capoll surt la papallona, que representa la teva ànima.

Jo sé que el teu cos marxa però que el teu cor l’has repartit per cada un de les persones que més t’estimen.

Tu saps molt i molt bé que jo sempre: T’ESTIMAVA, T’ESTIMO I T’ESTIMARÉ!


Marta Boix

 


Perquè cada llàgrima que surt del meu ull és un sentiment que deixo anar....!
 

Sandra Moradell Palmada

 

dimecres, 3 d’abril del 2013

UN BON RECORD DE TU

Anna,
L'altre dia vaig recordar aquella excursió que en Pol va organitzar: primer vam visitar una reserva  d'animals i va ser ràpid perque nosaltres avansavem ràpid pero els pares anaven molt endarrere, després vam dinar en un restaurant on en Jordi va tirar sal a la gasosa sense voler i quan se la va beure va ficar cara de fàstic, quan vam acabar vam sortir a fora a jugar, vam preparar una cabanya junts i fins i tot hi vam tirar sal pel terra perque semblessin pedres, quan vam baixar al riu ens vam emprenyar perque les grans podien baixar al riu i nosaltres no, al final vam baixar i casi que tu i la Mariona us ficàveu de peus al riu, tu la Marta i la Mariona tot el rato demanàveu que us fes fotos i en Jordi em demanava que el grabes fent tonteries, ja va ser la hora de tornar a casa i vam decidir que voliem repetir.
Va ser molt divertit sobretot perque hi eres tu.
Un peto!
 
Judit Bach Marquez

dilluns, 1 d’abril del 2013

T'ENYOREM

Fa dies deixares de caminar per la ruta de la vida.

Has fet un curt camí, però deixant petjades inoblidables. El teu somriure, la teva companyonia, la teva actitud, els teus cabells d’or... estan gravats en els nostres cors.

Tots els que t’enyorem procurem fer pinya amb la teva família per sentir-nos embolcallats amb el teu esperit.

Anna, dels del paradís de la Llum i l’Amor on vius, recorda’t d’enviar-nos algun raig que ens doni claror a les nostres vides.
 
Els vostres amics
Dolors, Josep i Maria

ANNA UN NOM PRECIÓS QUE T'ESCAU MOLT BÉ...

Anna, son varis els records recients que tinc de tu:
 
El de l´estiu passat al camping, per aquells dies, la Inés, la meva mare, passava uns dies a la platja i em va comentar que tu anaves a passeig amb la Judit, "l´abuelina" i la mare i que et trobava especial per la manera tan amable com els vas saludar i amb el que ha passat m´ha dit que no sap perquè però que ho sent en el més profund de la seva ànima i ha volgut una foto teva i he triat la foto que la teva tieta Angelina ha posat en el seu escrit.
 
Després van venir les Festes del Tura i et vaig veure el dia de les carrosses al costat de la teva "abuelina" i la teva germana , la Judit i la tieta-àvia Roser on se´t veia molt contenta com sempre.
 
Després pel pont de la Puríssima vàres acompanyar el pare a portar-me el silló de podòloga , ja que la Judit era als cavalls doncs era un dissabte al mati a les 9 del mati o les 10 que per cert el pare tenia la "passa del ventre" però ell allà... i la mare era a treballar al Salus, vàreu venir des de Banyoles, la qual va ser la meva gran sorpresa al veure´t doncs no m´ho esperava i em va impressionar la teva gran obediència al pare quan jo et tentava perquè baixessis del cotxe per veure la consulta i tu em deies que no perquè el papa t´havia dit no baixessis del cotxe i allà et vas quedar com bona filla; et vaig regalar dos numeros de loteria Nadal-2012 del patinatge de l´Alícia i et vaig fer dos petons.
 
Encabat ens havíem de trobar el diumenge 30 desembre 2012 per celebrar la trobada del Nadal que fem les sis amigues de la mare i les famílies però aquest any tot i tenir moltes ganes la mare de portar-vos i venir ella també no vàreu poder venir perquè aquell "finde" éreu a Barna amb la tieta Angelina i així d´aquesta manera vàrem quedar que ho repetiríem per Carnestoltes que faríem un altre dinar...per gran desgràcia no ha pogut ser així...
 
ANNA NO T´OBLIDARÉ NI T´OBLIDAREM MAI!! T´ESTIMEM
 
 
Carme Linares

RES TORNARÀ A SER IGUAL



Avui no em surten les paraules.
No tinc alè per caminar
Una finestra se me'n porta i no tinc forces per tornar.
He viscut un temps despert, he viscut un temps somiant.
He viscut un temps serè i he viscut un temps com cal.
Res tornarà a ser igual i lluitarem fins al final.
Un nou matí pot començar... Si tanco els ulls me'n vaig al teu costat.
He après de tu tantes coses, m'has ensenyat què és estimar.
M'has portat fins a la porta i he descobert la meva clau.
He viscut un temps rebent i he viscut un temps donant.
He viscut un temps al cel, i en un desert sense final.
Res tornarà a ser igual i lluitarem fins al final.
Un nou matí pot començar... Si tanco els ulls me'n vaig al teu costat...

Pd: Ojalà tot tornés a ser igual! T'ESTIMOO<3
La teva germanaa Judit!