I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




divendres, 12 d’abril del 2013

ENS CONEIXIEM POC, PERÒ...


Ens coneixiem poc, pero alhora sabia molt de vosaltres, doncs durant quasi be 17 anys he estat companya de feina i amiga de la mama, he tingut la sort de veureus neixer a totes dues ,i la teva mama tambe ha vist neixer els meus fills, l'Adria i en Guillem i tant sou el nostre principal tema de conversa diaria; preocupacions,alegries,viatges,excursions,estudis i ara tristesa molta tristesa la que sentim arran de la teva perdua Anna.
 
L'Adria i en Guillem tenen el vostre record com -aquelles nenes rossetes que semblen bessones com nosaltres, pero que com nosaltres no ho son?-tambe recorden molt el dia que estant de camping a Camprodon, vam quedar i us vam visitar a la vostra estimada Cavallera, els vareu ensenyar junt amb el vostre tiet a tancar les vaques, els conillets, i la gossa marro de caçera que acabava de tenir cadells i els tenia amagats al cobert. Cada dia parlem de vosaltres tot mirant el recordatori de la vostra Primera Comunió.
 
Les teves amigues diuen que som energia pura, jo tambe ho penso, tots som energia pura que d'una manera o d'altra deixem petja a la gent que ens estima i que estimem ,doncs d'altra manera no podriem mirar endavant.
 
Una abraçada i tot el nostre amor
 
Adrià,Guillem,Ferran i Teresa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada