Estimada Anna, quina primavera que està fent!
Mai havía sentit tans ocells pel voltant de casa ni tampoc havía vist el cirerers i els arbres fruiters tant florits. Els camps de groc i verd i les montanyes tan blanques; inclús en el jardí d'en Quim, el nostre veí i just davant la porta de casa han florit unes flors que no recordo haber vist abans. He pensat que deu ser la teva màgia que les ha fet creixre aixís. I es que tú ets com un ocell preciós que vola lliure pel cel. T'en recordes de la nostra cardina que vam trobar al jardí amb una ala malformada? la vam tenir més d'un any a fora al balcó. Com cantava!! i atreía encara més ocellests que es posaven sobre les branes; fins que un día, no sabem com, vam trobar la gàvia buida sense cap explicació.
Com t'agradaven els animals: els gossos, els gats...Desde petites, sobretot la Judit volía fer veterinaria, i tú també. Un día ens vas fer riure molt dons mirant el programa de TV3 veterinaris tú vas dir molt seria: jo com sigui gran vull ser veterinaria rústica!. I nosaltres: ja,ja ja! voldràs dir veterinaria rural, ja, ja ja!. I es que Anna encara que potser donaves l'impressió en el cole o en públic que eres una mica tímida o vergonyosa a casa eres com un pallasso. Com reiu tú i la Judit, quins crits!! Tant, que a vegades jo us avisava: nenes calleu! i baixeu la veu!!, i tú contestaves: mama, a veure si no es podrà riure en aquesta casa!!.
NO SAPS COM TROBO A FALTAR AIXÓ
T'estimem tant.
La teva mama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada