SOMNIS QUE MAI HE SOMIAT

Se m'ha acabat la il·lusió de despertar cada dilluns, dia en que podia gaudir de la teva energia, la teva bondat, aquell somriure tan expressiu...jo també em pregunto mil vegades el perquè de moltes coses, el perquè tan aviat, el perquè tu?

Feia pocs anys que et coneixia però en poc temps vas passar d'estar tímida i callada a deixar de sonar la melodia que sortia per les teves mans amb el piano per parlar-me de qualsevol cosa, o perquè t'entraven aquells atacs de riure inexplicables que mai sabia quan s'acabarien.  Tinc mil maneres de dir-te que et trobo a faltar, que encara que sols tenies 12 anys m'ensenyaves coses noves cada setmana, igual que jo a tu. És impossible deixar de recordar la teva tendresa en la manera de tractar a la gent i la teva puresa com a persona.

Recordo quan em demanaves el mòbil després d'acabar els teus deures abans de començar la teva classe, recordo que alguna vegada t'ajudava amb els deures, recordo que sempre trobaves un moment per parlar de la teva germana  Judit,  recordo que vaig ser la teva mà esquerra per un temps, recordo que confiaves amb mi i em preguntaves qualsevol cosa,  recordo sobretot el teu somriure, la teva mirada on s'amagava un cel preciós, aquells ulls tan blaus, recordo...recordo...recordo...no deixo de recordar-te Anna.

Els meus ulls s'irriten i la meva veu es perd en el silenci, junt amb el teu record que crea la meva imaginació, somnis que mai he somiat, tan acostumat a veure els teus ulls que la pluja comença pels meus ulls, confonent les meves llàgrimes per gotes d'aigua sense donar-me compte que en realitat mai ha plogut.

La nit que ho va canviar tot vaig tenir que passar per aquella carretera... per anar a deixar una amiga que viu a Centenys, topant-me amb el cotxe on feia poc estaves tu Anna. Mai ho hagués pensat...

Miro al cel cada nit i conto les estrelles, per trobar-te, siguis on siguis, per fer-te saber que sempre estaràs a la meva ment i al meu cor.

Tinc la sort de compartir moment amb la teva germana Judit, i també amb els teus pares i la teva "abuelina" que també me'n havies parlat. Veig el dolor als seus ulls i noto tot el que t'arriben  a estimar i enyorar. A mi l'únic que em queda és  recordar-te sempre.

La Judit té unes amigues que l'estan apoyan molt i no la deixen sola en cap moment, igual que també em pot explicar les coses a mi, com feies tu.

Ni tan sols recordo el que t'estic escriguin perquè és difícil i sé que em deixo moltes coses per dir-te...ara estic molt ocupat amb la universitat i tot plegat però tornaré a escriure't molt aviat, per tant, et dic fins aviat perquè mai serà un adéu.

Una abraçada grandíssima Anna, t'estimo molt.

Pep