I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dilluns, 1 d’abril del 2013

ANNA UN NOM PRECIÓS QUE T'ESCAU MOLT BÉ...

Anna, son varis els records recients que tinc de tu:
 
El de l´estiu passat al camping, per aquells dies, la Inés, la meva mare, passava uns dies a la platja i em va comentar que tu anaves a passeig amb la Judit, "l´abuelina" i la mare i que et trobava especial per la manera tan amable com els vas saludar i amb el que ha passat m´ha dit que no sap perquè però que ho sent en el més profund de la seva ànima i ha volgut una foto teva i he triat la foto que la teva tieta Angelina ha posat en el seu escrit.
 
Després van venir les Festes del Tura i et vaig veure el dia de les carrosses al costat de la teva "abuelina" i la teva germana , la Judit i la tieta-àvia Roser on se´t veia molt contenta com sempre.
 
Després pel pont de la Puríssima vàres acompanyar el pare a portar-me el silló de podòloga , ja que la Judit era als cavalls doncs era un dissabte al mati a les 9 del mati o les 10 que per cert el pare tenia la "passa del ventre" però ell allà... i la mare era a treballar al Salus, vàreu venir des de Banyoles, la qual va ser la meva gran sorpresa al veure´t doncs no m´ho esperava i em va impressionar la teva gran obediència al pare quan jo et tentava perquè baixessis del cotxe per veure la consulta i tu em deies que no perquè el papa t´havia dit no baixessis del cotxe i allà et vas quedar com bona filla; et vaig regalar dos numeros de loteria Nadal-2012 del patinatge de l´Alícia i et vaig fer dos petons.
 
Encabat ens havíem de trobar el diumenge 30 desembre 2012 per celebrar la trobada del Nadal que fem les sis amigues de la mare i les famílies però aquest any tot i tenir moltes ganes la mare de portar-vos i venir ella també no vàreu poder venir perquè aquell "finde" éreu a Barna amb la tieta Angelina i així d´aquesta manera vàrem quedar que ho repetiríem per Carnestoltes que faríem un altre dinar...per gran desgràcia no ha pogut ser així...
 
ANNA NO T´OBLIDARÉ NI T´OBLIDAREM MAI!! T´ESTIMEM
 
 
Carme Linares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada