Anna reina,
Estava llegint tots els escrits que t'han fet, són molt bonics i emotius, la veritat és que no sóc d'escriure gaire jo, però no ho he pogut evitar.
Se't troba molt a faltar, molt.
Trobo a faltar fer classes els dissabtes al matí i que no siguis al meu costat arrapenjada a la pista o asentada a una cadira, i sempre et demanava si em podies anar a buscar una fusta o alguna altre cosa...sempre ajudaves a tothom sense res a canvi...
Encara recordo com si fos ahir, aquell dia que et vas atrevir a muntar una altre vegada i amb aquella veu discreta i la teva timidesa et vas acostar i em vas dir: Clàudia, puc muntar a l'Estic ? I jo et vaig contestar: esclar que si reina!! (Vaig estar molt contenta que sortís de tu voler muntar, perquè el meu objectiu era que perdessis la por, ja que adoraves als animals)
I vas pujar, muntaves a la pista amb la teva germana Judit, i quan estaves muntant et vas sentir tan bé, que et vas girar i em vas dir: Clàudia, puc fer trot ?? I jo, emocionada, vaig dir: ui tan Anna!!!
Ho vas fer súper bé, i vaig estar molt contenta d'aquest pas, inclús li vaig comentar a l'Adrià; has vist l'Anna ? Per ella sola ha volgut muntar a l'Estic i a sobre trotar!! Que bé!!!
I tu sempre tenies a la falda la teva estimada Quira, t'encantava, sempre venia amb tu perque l'acarisiessis...
Aquest i molts més records, són els que hem queden de tu, i que sempre portaré amb mi.
Sempre et recordarem Anna, sempre.
Cuiadré dels teus, no ho dubtis.
Una abraçada molt forta, allà on siguis.
Clàudia
Estava llegint tots els escrits que t'han fet, són molt bonics i emotius, la veritat és que no sóc d'escriure gaire jo, però no ho he pogut evitar.
Se't troba molt a faltar, molt.
Trobo a faltar fer classes els dissabtes al matí i que no siguis al meu costat arrapenjada a la pista o asentada a una cadira, i sempre et demanava si em podies anar a buscar una fusta o alguna altre cosa...sempre ajudaves a tothom sense res a canvi...
Encara recordo com si fos ahir, aquell dia que et vas atrevir a muntar una altre vegada i amb aquella veu discreta i la teva timidesa et vas acostar i em vas dir: Clàudia, puc muntar a l'Estic ? I jo et vaig contestar: esclar que si reina!! (Vaig estar molt contenta que sortís de tu voler muntar, perquè el meu objectiu era que perdessis la por, ja que adoraves als animals)
I vas pujar, muntaves a la pista amb la teva germana Judit, i quan estaves muntant et vas sentir tan bé, que et vas girar i em vas dir: Clàudia, puc fer trot ?? I jo, emocionada, vaig dir: ui tan Anna!!!
Ho vas fer súper bé, i vaig estar molt contenta d'aquest pas, inclús li vaig comentar a l'Adrià; has vist l'Anna ? Per ella sola ha volgut muntar a l'Estic i a sobre trotar!! Que bé!!!
I tu sempre tenies a la falda la teva estimada Quira, t'encantava, sempre venia amb tu perque l'acarisiessis...
Aquest i molts més records, són els que hem queden de tu, i que sempre portaré amb mi.
Sempre et recordarem Anna, sempre.
Cuiadré dels teus, no ho dubtis.
Una abraçada molt forta, allà on siguis.
Clàudia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada