Anna ja fa molt que no t'escric, em sentia malament... per aixo me omplert de valor i he decidit explicar les coses sense tu. Es molt dur massa, tenia que trobar una explicació per a tota aquesta tragèdia... Jo navego per un mar estrellat, soc una marinera guiada per una estrella polar, tu eres la meva estrella polar i jo era la teva marinera sense rumb a la vida. Però tota bona estrella sap guiar i ensenyar el camí, tu ho vas fer sense estar conscient vas fer que una marinera trobes rumb i sentit a la vida. Ara el cel s'ha emboirat i la estrella ha desaparegut, no la trobo, l'he perdut, entre la foscor em perdo. Busco desesperadament la estrella que tants anys m'ha guiat l'estrella que tants anys m'ha dit el camí més adequat l'estrella que ha donat sentit a la meva vida... Soc una bona marinera i estic ensenyada per la millor estrella, tinc que continuar endavant. Tindré que aprendre a navegar entre la foscor, aprendre a trobar el camí adequat haure de saber viure sense la estrella polar però el que sempre sabre es que la estrella ha deixat marca en la vida de aquesta marinera, ha deixat marca en el cel que va habitar i sobretot marca en els cors que ens ha robat.De part de la teva Meri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada