7 ANYS

Hola Princesa,
Potser fa temps que no t'escric, però Anna estàs tant viva a dins meu, que moltes vegades no tinc necessitat de fer-ho dons ja et parlo cada dia. Ets la meva força, la meva llum, la meva guia. El meu gran tresor. A vegades penso que soc afortunada de posseir una riquesa tant gran que em doneu tu i la Montse, acompanyant-me sempre per aquesta vida.
Avui fa 7 anys que vas marxar, i el temps ha passat tant i tan ràpid. Et trobem tant a faltar, és tant gran el buit!!.
Però reina tu sempre estàs present dins el nostre cor. I així gràcies al teu record intentem  re-composar les nostres vides amb el papa, la Judit i l'àvia.
Bonica, encara hi ha tanta gent que pensa en tu. Sempre seràs el nostre àngel.

T'estimem i t'estimarem sempre.

Moments de Felicitat!!

SOMNI.(Dolors Tenas)

Bonica Anna, 

Sempre he pensat que els somnis ens porten dimensions on no podem accedir quan estem desperts, és en aquestes dimensions on ens trobem amb éssers que estimem malgrat no podem veure’ls, gent que hem conegut i ens han acompanyat en un tram del camí i fins i tot algú que encara hem de conèixer. Vull pensar que ets una de les ballerines del meu poema, perquè les dimensions són a tocar, just al nostre costat. 

SOMNI

Sense fer soroll he entrat dins d’un somni,

sense fer soroll per no despertar

i he pres seient damunt de la branca

d’un arbre que hi havia al bell mig de la mar.

Silent i expectant miro les onades

que es mouen al ritme d’un vell violoncel,

i al damunt l’escuma hi ha unes ballerines

que ballen i salten fins a tocar el cel.

De sobte m’enlairo com una gavina

i miro el paisatge a vista d’ocell,

mai havia vist cosa més divina,

un món tant bonic sota pluja d’estels.

Puc sentir els gemecs d’unes tristes gaites

que sonen allà on hi ha el meu brancall,

les onades dormen amb les ballerines

i molt lentament em vaig allunyant.

Sense fer soroll per no despertar.

©️Dolors Tenas, Ripoll 2019