SOMNI.(Dolors Tenas)

Bonica Anna, 

Sempre he pensat que els somnis ens porten dimensions on no podem accedir quan estem desperts, és en aquestes dimensions on ens trobem amb éssers que estimem malgrat no podem veure’ls, gent que hem conegut i ens han acompanyat en un tram del camí i fins i tot algú que encara hem de conèixer. Vull pensar que ets una de les ballerines del meu poema, perquè les dimensions són a tocar, just al nostre costat. 

SOMNI

Sense fer soroll he entrat dins d’un somni,

sense fer soroll per no despertar

i he pres seient damunt de la branca

d’un arbre que hi havia al bell mig de la mar.

Silent i expectant miro les onades

que es mouen al ritme d’un vell violoncel,

i al damunt l’escuma hi ha unes ballerines

que ballen i salten fins a tocar el cel.

De sobte m’enlairo com una gavina

i miro el paisatge a vista d’ocell,

mai havia vist cosa més divina,

un món tant bonic sota pluja d’estels.

Puc sentir els gemecs d’unes tristes gaites

que sonen allà on hi ha el meu brancall,

les onades dormen amb les ballerines

i molt lentament em vaig allunyant.

Sense fer soroll per no despertar.

©️Dolors Tenas, Ripoll 2019