Sí, ja fa sis anys que vas marxar. Encara no entenc com és que el temps passa tant ràpid i alhora tant lent. Amb el anys aquestes dates encara son més doloroses. A part del buit que tenim, si afegeix el fet de que ja sembla que tot ha passat, que fa bastant temps i que toca està bé o animat. Si sabessin!!.
Anna, tu vius dins el meu cor i en el meu cap. Ets el primer pensament del matí quan m'aixeco i l'últim quan me'n vaig a dormir.I durant el dia estàs flotant pel meu voltant com si fossis una part més del meu cos. I em dic que tinc que viure per tu. Que encara que a vegades estic molt trista i no m'aixecaria del llit, penso que et mereixis que aprofiti la vida. El temps que a tu, i com a tants altres et van robar. I només per això, he de poder suportar el dolor tant intens que tinc a dins i continuar.
Anna, t'estimem tant.
Sempre en nosaltres.
Anna sempre seràs el meu pallasso,
