Estimada Anna,
Fa dies que no veig a la teva mare, però no es pas que no hi pensi. Li podrás dir que penso cada día amb ella i amb tota la familia, la Judit, el teu pare, l’avia. Li tinq una enorme admiració, sé l’extraordinari esforç que fa cada dia per seguir endevant. I tots els pacients parlen tant bé d’ella.
No sabía que feieu recollida de joguines, aquest Desembre segur que vindré.
Anna, uns versos de Mossen Cinto Verdaguer:
“Dintre la casa tot plora……¿Per què’ls aucellets refilen quan lo cor està tant trist?.
Mes, consol d’aquest desterro,
Cantàu, rossinyols i nins :
En aquesta vall de llàgrimes
Recordàume’l paradís,
lo paradís que es per viure
com la terra per morir”
13 de Janer de 1871
Una gran abraçada a tota la familia,
Montserrat Verdaguer
ANNA,
LA NEU A CAVALLERA
