16/9/2018. 18 anys

FELICITATS!!

Anna, la meva nena preciosa.
Avui fa 18 anys que vas néixer.
Que difícil i dur acceptar la teva absència.
Quin dolor tant gran i punyent a dins meu.
Però t'estimem tant reina.
Continues present en nosaltres cada moment de cada dia.
Per això avui hem inflat uns globus al jardí i també hem bufat unes espelmes.
Convençuts  que la teva llum ens ajuda i ens guia a seguir el camí.

DOS DE JULIOL

Sí Anna, avui és el meu aniversari.
I ja van 56 anys.
Què faria per pogué donar-te'ls!!.
Per què aquest anys fossin teus, i tinguessis vida per viure.
També el dia 26 de juny la Judit va fer 20 anys.
Encara no sé com ha passat el temps!.
Tot en aquesta vida esdevé tant ràpid i vertiginós.
I nosaltres seguim el camí, orfes de la teva presència.
Com t'enyoro reina, però encara més en aquests dies tant especials.
De ben segur que ja ens haguessis fet un escrit dels teus.
Què difícil Anna.
I més ara a l'estiu quan veig totes les noies passejant amb la seva cabellera i els pantalons curts. Moltes de elles  m'evoquen la teva imatge, els teus cabells, els teus ulls...
I tinc tants pensaments: que si ja hauries acabat batxillerat, que quins estudis hauries elegit?, que aviat faries 18 anys, que segurament voldries treure't el carnet de conduir, i ...

T'estimem reina.
Sempre dins del nostre cor.

Et deixo unes fotos molt boniques dels nostre estany de Banyoles.

EL DIA MÉS BONIC

Sí Anna, ja torna a ser aquí.
El dia més bonic de l'any.
El dia de Sant Jordi.
Avui és dia de roses i de llibres.
Avui és dia d'emocions.
Avui els carrers s'omplen de gent.
I com cada any el papa ha portar les roses per les seves nenes.
Roses vermelles.
Encara quina tristesa!. El buit, el dolor de la teva absència.
T'estimem reina.
Feliç Sant Jordi!

LLIURE

Anna, bonica. Avui et deixo un poema escrit per la Dolors Tenas Solano.
És un poema que va escriure fa un temps, i que vol compartir aquí aportant un granet d'amor. És preciós.
Diu que ara aquest poema serà per tu.

...I un dia caminaré
per damunt dels oceans,
cavalcant sobre les onades
com si fossin bells corsers;
solcaré els aires
qual àliga de coll banc,
remuntant penya-segats

i les muntanyes més altes
fins les verdes valls.
Ho seré tot i  no seré res,
ànima invisible, intangible
sense el llast d'un cos pesat...

I eixiré el sol.
I la lluna dormiré.
I en acabar aniré delitosa
a fondre'm amb l'univers.

15

Avui som dia 15.
El mes no es tan important com el nombre. El nombre 15, el teu preferit.
I per casualitat i sense que tu ho sabessis també havia estat el meu.
Per això el portava a la samarreta de quan jugava a basquet a l'escola.
Encara tinc gravat el dia que vas trobar la roba del meu equipament  i te'l vas posar.
Et vaig veure tan gran, com si fossis un reflex de mi mateixa. Això si Anna, tu estaves molt més maca. Perquè la llum dels teu ulls blaus es insuperable.
T'estimo tant reina!!
Et deixo una foto preciosa que va fer la Judit del nostre estany de Banyoles.

No espero que sigui etern, espero que sigui inoblidable

JA FA CINC ANYS

Avui és el dia maleït, el dia 18 de gener.
Des de aquell moment de fa 5 anys tot el que havien construït plegats es va trencar.
Ara amb el temps, anem re-composant mica mica les peces de la nostra vida, que mai serà igual.
Com t'enyorem Anna.
Intentem omplir de records el buit tan immens que ens has deixat.
Sempre en nosaltres, Anna.
Sempre present en cada minut de cada dia.
Des de dins el cor et vivim i t'estimem.