L'espurna brillant

Anna bonica,

 

Al nostre cor hi viu una espurna brillant que vol arribar

a la vida per poder tenir els teus llargs cabells rossos,

a la il·lusió per poder tenir el teu somriure,

a la primavera per poder tenir la teva frescor

al mar per poder tenir el color dels teus ulls i

al cel per poder tornar a estar amb tu.

Passarà el temps si, i no hi podem fer res, però mai deixarem marxar del tot l'espurna, la cuca de llum que diu la teva mama, ella és el teu record

 

Teresa

EL DIA DE REIS

Anna, com enyoro aquets anys passats quan erem tant feliços.
T'en recordes del dia de reis?
Ens aixecavem molt aviat per anar a buscar els regals que estavem al menjador escampats per tot arreu. Tú i la Judit en pijama, descalces amb aquells ulls tant brillants, cridant i casi estripant els embolcalls per poguer veure el que hi havia a dins.
Era un dia molt especial, per tots,  però sobretot pel avi, que també ens va deixar una mica abans que tú. Ell sempre intentava comprar tot ben d'hora perquè no us pogues faltar res en aquest dia, encara que tingues que donar mil voltes. Una vegada us va portar una pissarra de música  tan gran que no li cavia al cotxe i va haver de  demanar a un seu amic que li deixés la furgoneta. Quin riure!.
Un altre any us vam comprar un piano i vam aprofitar un moment de la tarda del dia 5, que vosaltres no hi éreu, per pujar-lo amb una grua molt grossa passant per la terrassa fins a l'estudi. Quina feinada!
Res semblava que pogués canviar la nostra vida, tant normal, com moltes altres families.
Però mai tot és per sempre, i encara que no ho volguem veure soms fràgils, molt fràgils, i en un instant tot pot donar un gir abismal.
Anna, nosaltres ara intentem viure amb la teva absència.
Tot i la nostra tristessa, aquest any en el dia de reis hem  tingut una mica de il.lusió dons gràcies a tú i a la recollida de joguines molts nens de banyoles hauran vist satisfets els seus somnis.

T'estimem reina

El teu record ens ajuda a avançar

Anna, ja gairebé fa dos anys que estem sense tu. Vivint amb la teva absència. Vivint amb la tristor de no tenir-te. Vivint perquè sí, però a vegades sense ganes. Tot i que ens fem la pregunta: per què? Per què tot plegat? Per què les millors persones se'n van? Per què sempre els hi toca el rebre a la millor gent? ? Tot això són preguntes sense resposta, preguntes que es fan però qui les arribarà a respondre algun dia? No se sap res. Res de res. Només dir que la vida és molt injusta, molt i molt.

Encara veig el teu somriure allà a la draga passant-nos ho bé tots els de Can Puig i els de Cornellà durant el curs de 5è i 6è. Que divertit era! Tots fent rotllana, jugant sense parar, rient com bojos,...Recordo quan ens feien aprendre els noms d'uns i d'altres i els primers cops que ens veiem, i quan jugàvem al pistoler, no sé per què et confonia amb l'Alba Bermejo...Donaria el que fos per tornar a reviure aquells moments, donaria el que fos per tornar-te a confondre, donaria el que fos per tornar-te a veure...T'estimem moltíssim Anna. Per a nosaltres un exemple a seguir i un record molt positiu i inesborrable. 

Mireia

Record

Hola Anna,

Tu no em coneixes, però això no importa gaire. El dia que vaig saber del teu accident jo estava surtint del aigua de Ca l´Estreta, collia garoines.  Un dia fatídic, però avui t´haig de dir que cada vegada que me fico al aigua amb el neopré, et dedico la passejada pel fons marí.  Es bonic.  Per això, vull que cada garoina que agafi, cada peix que vegi....... sigui un somriure teu  pels que t´estimen.

 Demà m´hi ficaré al aigua per tu.

Joana