ANNA, PETITA MEVA

Anna meva; 

      Fa dies que no t'escric perquè el dolor de vegades és massa intens i no em deixa escriure.

El dia 24, día de la Mercè, el meu sant, va esser el día del sant més trist de tota la vida; tot i que molts amics i familiars em van volguer felicitar i donar el seu suport, no podía de cap manera allunyar-me del teu record i de la teva imatge. Sobretot m'enrecordava de l'any passat i també d'altres que quan arribava a casa ja em trovava una carta o paper on em deiu : "FELICITATS MAMA" que passis un bon sant, i després de posar-hi algunes fotos vostres i també alguna amb el papa, firma-vo amb el vostre nom i un T'ESTIMEM i 3 o 4 cors dibuixats. Era el millor regal.

Anna, voldría explicarte tantes coses:

     

     Saps Anna, hem comprat un gos es diu "NIS", és una gosseta preciosa de raça golden. L'hem comprat per tú, dons ja sabiem que és el teu gos preferit. És tan maca!!!.

Arà té 3 mesos i juga motíssim, a vegades fa alguna trepallaría com mengar-se la gespa o alguna planta del jardí o mossegar les sabates. Com t'hages agradat!!!

Quan le vam anar a buscar, jo estava molt trista dons em semblava tant injust que tú no la poguessis tenir, però la Judit em va dir una cosa que em va fer reflexionar. Va dir: mama no estiguis trista has de tenir l'il.lusió que tindría l'Anna, i així ho vaig intentar. 

Quan veig a la goseta la miro fixament als ulls i vaig repetint el teu nom en silenci: Anna, Anna, Anna...com si pogues entendre que tú també hi ets. La Judit es va posar una suadera teva i va abraçar molt fort i molta estona a la Nis, perquè pogues sentir la teva olor i et pogues identificar.

Anna, com es de trista la nostra vida tot i que aparenment la gent pot pensar que ho portem força bé. Potser perquè continuem arrosegats per la vida fent el que hem de fer. 

Però la nostra vida no serà mai més igual, MAI, MAI.

I això és difícil d'entendre dons son situacions que s'han de patir en propia pell per poguer valorar el nostre dolor.

T'ESTIMEM TANT

NO PARO DE DEMANAR-LI AL TEMPS QUE DEIXI DE CÓRRER

No paro de demanar-li al temps que deixi de córrer...no paro de demanar-li al temps que siusplau vagi més lent, que no podem seguir tan ràpid, no podem pair bé i no estem preparats per continuar com si res. Sempre he tingut un instint de protecció cap a les persones que estimo amb bojeria, especialment amb la teva preciosa germana Judit. Sempre he tingut la necessitat de protegir-la, de cuidar-la de mimar-la i d'estimar-la com res a la meva vida, sempre intentava protegir-la i intentava allunyar-la de tots els perills, de posar-la en una bombolla i que ningú me la pogués tocar ni me li pogués fer mal. I ara és quan m'he fotut l'ostia. He passat per la sensació de sentir que la perdia i he perdut una part molt gran de mi, tú Anna. Em sento molt impotent, sento molta ràbia de no poder protegir-la, veig que té mal constantment i que pateix, plora i s'enfonsa i això és el pitjor que puc veure, veuré i setiré mai. Tot això se m'escapa de les mans, ja són 8 mesos i no puc controlar res, no puc controlar la pena que senten els altres, no puc intentar absorvir ni que sigui un trosset molt petit de la seva tristesa, més ben dit, no puc ni amb la meva. Obro el móbil, obro l'ordinador, miro àlbums, faig el que sigui i tot, absolutment tot em recorda a tú, m'aixeco el mati i el primer que penso és amb tú, i no és dolent, gens dolent, perquè si et sóc sincera tinc una petita por dins meu doblidar-me de la teva cara, que un dia m'aixequi i no m'enrecordi ni dels teus preciosos ulls, ni dels teus preciosos cabells, ni dels teus preciosos llabis en definitiva de la teva preciosa cara. Però sé que això no passarà, tinc molts records de tú que en aquest moment és el tresor més valuós que tinc i que el conservaré com si fos or, que és el que és per mi. El dia 16 va ser el teu aniversari, el dia més feliç del món per els teus pares juntament amb el dia que va néixer la teva germana. No et vaig poder escriure...la situació em va superar. Se'm feia massa difícil pensar que no podia trucar a casa teu i dir: hola que hi ha l'Anna? i sentir una veueta dolça dolça dolça per l'altre banda del telefon que em digués: si? i dir-li hola princesa moltissimes felicitats....i que em contestéssis alguna de les teves maravelloses coses que se t'acudien i que nose com, sempre aconseguies treure algun somriure a tothom. Sabia que si trucava podia estar hores i hores esperant sentir la teva veu i que no l'acabaria sentint...

I una altre vegada ara toca passar per un altre 19 on tots els que et coneixiem plorem i plorarem la resta de la nostra vida.

T'estimo moltissim Annita, molt i molt i molt i molt.

El dia que vaig veure aquesta foto no vaig poder evitar de somriure mentre em queia una llàgrima, va ser un somriure tendra. Perquè una vegada més demostra que eres una pallasseta, la nostra pallasseta.

 

 

La teva Laia.

ANNA, EL TEU ANIVERSARI

Hola princesa,

Ahir día 16 de setembre va fer 13 anys que vas neixre.

Tot va ser tan fàcil amb tú; 

dormíes, mengaves i aldarrera de la Judit vas creixre ràpid, molt ràpid, massa ràpid

en un moment de la guardería a l'escola i casi no vaig tenir temps d'assaborir el teu creixement.

Recordo encara en el moment del naixement quan vas treure el caparró i la llevadora va dir 

valguem Déu! aquesta nena pesarà 4 Kg o més ! i poc va faltar 3,700.

Ja estaves tan refeta ! que de seguida va semblar que eres més gran.

Anna, no saps quan t'enyoro!

El silenci de casa a vegades s'en fa insuportable.

La teva presència omplia tots el racons, el teu riure era contagiós, i a vegades tú i la Judit crida-vo tant que pensava que ens sentirien els veïns. I tú amb deies: mama !!a veure si no podrem riure en aquesta casa!.

Encara et sento pertot arreu. 

I es que no m'ho puc creure!, no puc!

no m'imagino la vida sense tú, però veig que cada matí em llevo i el teu llit es buit.

la teva motxilla no es mou de la cadira i tot està exactament igual que aquell día 18.

Anna, tinc tant present l'últim día que vam estar juntes, era dijous el dia abans del accident i tú i jo vam estar moltes estones plegades. Em vas explicar que volíes estalviar diners per comprate un e-book per poguer lleguir, que l'insti era molt guai, que aniríes de carnestoltes amb la Berta i que volíes trobar una disfressa;

i jo vaig pensar<: que gran que s'ha m'ha fet la nena!; just uns dies abans m'había trucat la teva tutora per dir-me que estaven molt contens de la teva evolució a l'institut que eres molt treballadora i responsable. El papa i jo ens vam sentir tant orgullosos.
Anna, per què ens ha passat aixó?
Tot és tant injust !!!

t'estimo reina

I et segueixo recordant amor meu

Hola Anna sóc la Meri venia per dir-te com he passat l'estiu... la veritat és que no gaire bé... bueno qui creu que ha sigut un bon estiu? Qui creu que un estiu sense tu és un bon estiu? ...

Anna et trobo molt a faltar ... tothom et troba a faltar... tothom sent una horrible buidor .. Totes les nits abans d'anar a dormir penso en tu, penso en el temps que fa que no et veig ... el temps que fa que no t'abraço... i penso en el temps que haurem de passar sense tu...

Recordo aquell 19 quan em va arribar el missatge... el missatge que deia que tu havies tingut un accident ... quan recordo tot allò em quedo sense aire ... noto una fortissíma buidor que mai s'emplenarà. Quan penso que mai més et podré veure mentre una cosa en el pit que és indescriptible

Perquè ens ha hagut de passar tot això? Perquè ens fan sentir tant de dolor? Perques i més perques em volten el cap cada nit quan penso en tu... Jo recordo aquells dies que trucaves al teu pare per preguntar si podies venir a casa o si jo podia venir a la teva, recordo quan ens asentàvem i la Montse ens demanava que què voléem per berenar.. si no hi havia la Montse ens ho feiem nosaltres. Obries el calaix del pà, el calaix que nosaltres anomenàvem la mini fleca, i recordo els teus enormes entrepans de nutella i els tips de riure que ens fèiem. També recordo la teva cara de felicitat quan veies a la tele l'anunci de Miel Poops seguidament t'unies a la cançó i feies algun saltironet jo exclatàva a riure. Una vegada quan vam arribar a casa teva vam veure la peixera verda i amb els peixos flotant ... jo vaig dir: Anna crec que se t'han mort alguns peixos... recordo la teva cara de fàstic quan els agafaves i jo deia: ho sento ... i tu em responies amb riure: és iguaaal! Si total són peixos i després esclataves a riure i com era normal jo et veia riure i reia. Recordo que quan feiem els deures i jo no sabia alguna cosa t'agafava la llibreta i t'ho intentava copiar com és natural tu em deies: No Meri no! Seguidament em deies: vaaa què passa? Jo et deia el meu problema pensaves un rato i em deies: aiix Meri si és super fàcil!! em deies com s'havia de fer i problema resolt ... tant de bo ara els problemes que tenim es puguin acabar així... Anna recordo quan venia a veure els vostres pessebres! Mare meva els millor pessebres que he vist mai ho tenia tot... i tu em deies amb riure: Meriiii .... troba el caganer! Sempre m'ho acabaves diguent perquè era impossible trobar lo. En fi Anna aquests petits detalls aquestes petites històries fa que et recordem cada dia.. recorda amor meu riu! riu per nosaltres

T'estimo molt Anna ! De part de la teva Meri