Fa dies que no t'escric perquè el dolor de vegades és massa intens i no em deixa escriure.
El dia 24, día de la Mercè, el meu sant, va esser el día del sant més trist de tota la vida; tot i que molts amics i familiars em van volguer felicitar i donar el seu suport, no podía de cap manera allunyar-me del teu record i de la teva imatge. Sobretot m'enrecordava de l'any passat i també d'altres que quan arribava a casa ja em trovava una carta o paper on em deiu : "FELICITATS MAMA" que passis un bon sant, i després de posar-hi algunes fotos vostres i també alguna amb el papa, firma-vo amb el vostre nom i un T'ESTIMEM i 3 o 4 cors dibuixats. Era el millor regal.
Anna, voldría explicarte tantes coses:
Saps Anna, hem comprat un gos es diu "NIS", és una gosseta preciosa de raça golden. L'hem comprat per tú, dons ja sabiem que és el teu gos preferit. És tan maca!!!.
Arà té 3 mesos i juga motíssim, a vegades fa alguna trepallaría com mengar-se la gespa o alguna planta del jardí o mossegar les sabates. Com t'hages agradat!!!
Quan le vam anar a buscar, jo estava molt trista dons em semblava tant injust que tú no la poguessis tenir, però la Judit em va dir una cosa que em va fer reflexionar. Va dir: mama no estiguis trista has de tenir l'il.lusió que tindría l'Anna, i així ho vaig intentar.
Quan veig a la goseta la miro fixament als ulls i vaig repetint el teu nom en silenci: Anna, Anna, Anna...com si pogues entendre que tú també hi ets. La Judit es va posar una suadera teva i va abraçar molt fort i molta estona a la Nis, perquè pogues sentir la teva olor i et pogues identificar.
Anna, com es de trista la nostra vida tot i que aparenment la gent pot pensar que ho portem força bé. Potser perquè continuem arrosegats per la vida fent el que hem de fer.
Però la nostra vida no serà mai més igual, MAI, MAI.
I això és difícil d'entendre dons son situacions que s'han de patir en propia pell per poguer valorar el nostre dolor.
T'ESTIMEM TANT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada