Ahir día 16 de setembre va fer 13 anys que vas neixre.
Tot va ser tan fàcil amb tú;
dormíes, mengaves i aldarrera de la Judit vas creixre ràpid, molt ràpid, massa ràpid
en un moment de la guardería a l'escola i casi no vaig tenir temps d'assaborir el teu creixement.
Recordo encara en el moment del naixement quan vas treure el caparró i la llevadora va dir
valguem Déu! aquesta nena pesarà 4 Kg o més ! i poc va faltar 3,700.
Ja estaves tan refeta ! que de seguida va semblar que eres més gran.
Anna, no saps quan t'enyoro!
El silenci de casa a vegades s'en fa insuportable.
La teva presència omplia tots el racons, el teu riure era contagiós, i a vegades tú i la Judit crida-vo tant que pensava que ens sentirien els veïns. I tú amb deies: mama !!a veure si no podrem riure en aquesta casa!.
Encara et sento pertot arreu.
I es que no m'ho puc creure!, no puc!
no m'imagino la vida sense tú, però veig que cada matí em llevo i el teu llit es buit.
la teva motxilla no es mou de la cadira i tot està exactament igual que aquell día 18.
Anna, tinc tant present l'últim día que vam estar juntes, era dijous el dia abans del accident i tú i jo vam estar moltes estones plegades. Em vas explicar que volíes estalviar diners per comprate un e-book per poguer lleguir, que l'insti era molt guai, que aniríes de carnestoltes amb la Berta i que volíes trobar una disfressa;
i jo vaig pensar<: que gran que s'ha m'ha fet la nena!; just uns dies abans m'había trucat la teva tutora per dir-me que estaven molt contens de la teva evolució a l'institut que eres molt treballadora i responsable. El papa i jo ens vam sentir tant orgullosos.
Anna, per què ens ha passat aixó?
Tot és tant injust !!!
t'estimo reina
Anna, per què ens ha passat aixó?
Tot és tant injust !!!
t'estimo reina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada