COM
SONEN LES ONES
Sento les ones, que sentia tothora per bé que només de
nit n'era conscient, del llit estant, amb la finestra oberta; abans
d'adormir-me m'imagino mons ocults sota l'aigua, fins que em submergeixo en el
món de la son, també ocult.
Llavors, enmig de la foscor, la veig.
La seva mirada, pura i serena, em relaxa. Els seus ulls blaus se'm claven al
pit, sé que és ella. Feia temps que no la veia. S'acosta al meu costat i
m'agafa la mà, no ha perdut el costum. Em somriu i em diu que la segueixi,
obedient, ho faig. Em porta per tots els racons pels quals no havíem pogut
passejar. Altre cop la torno a sentir amb mi. Li explico totes les anècdotes
que havien succeït des que ella va partir. Recordem els vells temps, tot sembla
ser perfecte. Dins meu, la paraula 'efímer' ressona amb molta força. No en faig
cas. Recordar-ho encara em faria més mal, i ara no hi ha espai pel dolor.
M'implora que cuidi dels seus, li contesto que no ho he deixat de fer ni un
segon. L'abraço amb totes les meves forces, sé que ho he d'aprofitar. No la
vull deixar anar, no l'he de deixar anar. M'acaricia els cabells dolçament
mentre parlem de tot allò que juntes ens hagués agradat fer. Per les nostres
ments apareixen projectes, viatges, bogeries, ganes de veure créixer l'altre,
ganes d'envellir juntes, ganes de viure la vida... Inesperadament, començo a
sentir el so de les ones. No el vull sentir. Sé que quan les sento ella ha de
marxar. Això és així. Noto que un gran dolor m'oprimeix el pit. Ella em mira
amb felicitat i aconsegueix tranquil·litzar-me. La miro una última vegada als
ulls i li dic que l'estimo. Em retorna la mirada i amb dolces paraules em
contesta: Amiga meva, fins a una altra. La veig marxar, quedo relaxada perquè
aquesta vegada me n'he pogut acomiadar. Altre cop sóc dins la foscor, el dolor
al pit em torna. Sento el soroll de les ones amb més intensitat. Enmig de plors
em desperto. Ha sigut un somni, tot i que des del primer instant n'era
conscient. Sabia que el nostre retorn seria efímer, però m'era igual. Sé que la
tornaré a veure, n'estic convençuda. M'esperaré i, quan arribi el moment, li
explicaré com sonen les ones.
Ramírez de Cartagena, Mariona
4t ESO
