Estem casi apunt d'acabar aquest mes d'agost. Aquest any fa una calor insuportable, tot i que estem de vacances i tenim temps de mandrejà, poder banyar-nos i posar-nos a la fresca, es fa passat aquesta sensació d'anar sempre enganxifós de tanta humitat. Anna, el mes d'agost i les nostres vacances.
Tinc una nostàlgia tant gran d'altres temps. Del nostre bungalow del càmping. De la piscina. Dels nostres àpats amb amics. Que bé que ens ho passaven en tota la família. Que estrany que se'm fa tot. A vegades tinc una sensació d'irrealitat i de viure una vida que no és la meva. Es tant fort el buit de la teva absència.
Però saps Anna ara fa uns dies vam anar al Camp Nou a veure el Barça tots tres: el papa, la Judit i jo.
I vam recordar aquella altra vegada que hi vam anar tots quatre. I que us va pintar la cara amb unes ratlles blau-grana. Quin riure! i quins crits que fèiem per animar. Sort d'aquests moments que intentem passar-ho bé. També vam anar a Cavallera i al venir-te a veure al cementiri, vam trobar un matrimoni desconegut , i que al saber de la teva història el senyor va voler que tinguéssim un escrit que ell havia fet per una persona que admirava molt i que també està enterrada a prop teu
Epitafi per a un sepulcre de Sant Miquel de Cavallera:
Oh dolç mentor dels anys tendres,
que encengueres l'alta pensa
amb l'alada salabror del vers
i el so blau-verd de la mar antiga!
Ara, aquest cementiri boscà t'és breu hostatge,
car la llum t'alçarà com la flama del xiprer,
i viuràs la vida nova del món que ve!
Anna t'estimem
