Anna,
I ja fa 8 anys.
Reina, em sembla tant fort. I tot continua i la vida segueix sense parar.
Ja saps, ara no necessito paraules, et tinc dins meu. I et visc sense veure't.
Estàs dins el meu cap, dins el meu cor i és com si fossis una extensió de mi mateixa.
I em dic: això ho faig per l'Anna!!.
He de viure per tu. He de sentir-me orgullosa de tenir un tresor tant i tant gran que no té ningú.
Princesa meva.!!
Et deixo un poema preciós que ha escrit la Dolors Tenas dedicat al seu petit net que també va perdre.
PART DE MI
No ets un més, ets part de mi,
indestriable, inoblidable
un raig d'amor en un tram curt
del meu camí
Camí de flors, camí de rocs,
i una ferida que resta oberta
i em deixa el cor cremant com foc...
I ara que he mirat enlaire
amb ulls plorosos m'he adonat
que el cel brilla amb molta més intensitat.
I cercant pel cel he vist
un petit àngel i un estel..,
semblen cometes
travessant tot l'univers.
I sé que és cert que no ets un més,
igual que hi ha cel, igual que hi ha estels,
tu sempre seràs part inseperable de mi.