Sembla que era ahir, però alhora ja fa tant de temps!!
Encara hi ha moments que em pregunto si és un somni. Malauradament la realitat del dia a dia s'imposa amb tota la cruesa. No hi ets, i no tornaràs mai més.Això es tant fort que prefereixo pensar que d'alguna manera voltes com un àngel per la casa. Intento notar la teva essència en els objectes que tocaves, en la teva roba que encara guardo en el calaixos, en totes les coses que en recorden la teva imatge.
Anna, nosaltres continuem la nostra vida impulsats pel teu record. Encara que tot és molt dur no podem rendir-nos. Això sí, la paraula felicitat l'esborrat del meu vocabulari. Tinc moments dolents, bons o més bons, però dins meu s'ha apagat com una llum d'energia que tenia, i s'ha instal·lat com un dolor profund que no marxa mai i m'acompanya a tot arreu.
La vida és tant estranya i misteriosa!!. I molt,molt injusta. Per això els que quedem aquí estem obligats a intentar viure-la plenament, dons potser demà ja no hi som a temps.
Si Anna, vull creure que tinc que viure la vida sobretot per tu. Per mi també però encara més per tu.
T'estimem princesa
