El temps passa tant ràpid que sense donar-me ja estem al mig de la tardor, i en pocs dies s'haurà acabat un altre any. I es que vivim en una vida de vertigen. Aquest món tant globalitzat i interconectat, on els fets passen i sembla que es viuen de forma molt intensa,però al pocs moments ja hem girat pàgina i mirem cap un altre banda.No hi ha casi espai per aturar-nos, respirar profundament i assaborir els petits moments, sense estar pendents de telèfons, radio, whats, twitter o instagram.
Anna, ara nosaltres aquí a Catalunya vivim un temps amb dies de història. No sé com anirà tot. El dia 27 d'octubre es va declarar la nostra república independent. Tinc sentiment confusos. Per un costat estic contenta i feliç sobretot per tanta gent que ha lluitat per aconseguir aquest pas, però per un altre costat en fa certa por pensar com es desenvoluparà tot i si en aquest camí no ens farem mal. També voldria que no hi hagués mala maror amb els altres ciutadans que no estan d'acord. I jo en conec bastants i els aprecio, i m'agradaria que ens entenguessin. Que fàcil que seria tot si tots tinguéssim respecte i empatia pels altres. També aquest dies sento una tristesa forta, una acumulació d'emocions difícil de digerir. I es que tu no hi ets i no pots viure aquests moments. Com veig tot aquest reguitzell de joves tant macos pel carrer!! Penso tant en tu!. Com series? quina opinió tindries?.
Anna vull pensar que d'alguna manera també hi participes, il·luminant la nostra vida.
Saps, no fa masses dies vaig anar a la teva escola de Can Puig. Sempre quan pujo per les escales en venen el cap tot d'imatges i sons dels vostres dies en aquest cole, i m'envaeix un sentiment molt fort a dins del cor. Però Anna et puc dir que encara que han passat uns anys hi ets ben present. La teva foto amb un grup de companys roman enganxada a una de les parets del despatx de direcció.
Anna t'estimo reina, sempre et porto a dins.
Anna vull pensar que d'alguna manera també hi participes, il·luminant la nostra vida.Saps, no fa masses dies vaig anar a la teva escola de Can Puig. Sempre quan pujo per les escales en venen el cap tot d'imatges i sons dels vostres dies en aquest cole, i m'envaeix un sentiment molt fort a dins del cor. Però Anna et puc dir que encara que han passat uns anys hi ets ben present. La teva foto amb un grup de companys roman enganxada a una de les parets del despatx de direcció.
Anna t'estimo reina, sempre et porto a dins.
