EL MEU PETIT MÓN

Anna,

Com diu el poeta Martí Pol em costa imaginar-te absent per sempre, tinc tans records que et visc intensament en cada moment, en cada instant, i t'evoco en totes les coses que faig.

Anna,

M'agrada pensar que ets un àngel i que ajudes a molta gent que ho necessita.
M'agrada pensar que ets un ocell o un estel i que voles dins l'immensitat del cel.
M'agrada pensar que el teu record i les teves vivències en feran millor persona.
M'agrada parlar-te dins meu i sentir que m'acompanyes per tot arreu.

Anna,

No vull que em diguin que no tornaràs i  que no et veurem mai més, dons aquestes paraules son massa absolutes i jo no ho sento aixís.
No vull que em diguin que potser hauria de canviar la teva habitació, està igual que l'últim dia que vas marxar, amb els teus llibres, les teves fotos, els teus pelutxes en el mateix lloc esperant, infinitament...
No vull que em diguin que potser no hauria d'escriure en aques blog perquè aixó pot fer-me més mal, però jo no ho crec aixís.

Anna,

Tot el que faig o penso, intento que sigui per sentir-me millor.
Vull que el teu record estigui dins meu creixent día a día, amb una pau i una tendressa com mai abans había tingut.

Anna,

T'estimo molt
T'estimem molt!!!!!
La mama, el papa, la teva germana i la teva àvia Anna

Cançó

Hola, sóc la Marta Pairó, us envio una cançó que em vaig inventar, que m'agradaria dedicar-li a l'Anna.

 

http://www.youtube.com/watch?v=JNBWUhc60jU

(El significat del títol ''Lyse'' vol dir lluminós, brillant..., en noruec.)

Per què en el meu cap només hi ha espai per tu!

Anna amor, em disculpo per escriure't tant tard... no tenia forces... no tenia forces per enfrontar-me a escriure't per una carta i no personalment. Em mata la teva absència i sens dubte vull la teva presencia però ja no pot ser. Anna no aguanto aquest patir, aquest despertar-me i no veure't, no t'escolto, però si et sento, et sento dins del meu cor diguent-me que continu-hi endevant diguent-me que em porti bé que tu sempre m'estaràs vigilant.

 

Hi han moltes persones en aquest món que es diuen t'estimo, t'adoro, et necesito, et trobo a faltar... Però Anna diguem saben que és l'amor, saben que és estimar a una persona amb tot el cor com jo ho faig amb tu, saben que és adorar a una persona com jo t'adoro a tu, saben que és necesitar una persona com jo et necesito a tu saben realment que és trobar a faltar a una persona com jo et trobo a faltar a tu ... que fins i tot a vegades m'oblido de que existeixo i només penso amb tu. Anna has estat al meu costat aquests anys no has protestat ni un moment estaves al meu costat quan et necesitàva, però ara que et necesito més que mai ara no et tinc. La vida és com un joc ho pots perdre tot sense apostar absolutament res, això es el que ens ha passat... Anna et trobo tant a faltar que a vegades me'n oblido de mi, de la meva familia, del món de la terra.... quant penso en tu el món es para. En el meu cap només hi ha espai per tu, per recordar-te i estimar-te mutuament. En fi Anna sé que saps que t'estimo i sé que saps que en el meu cap no hi haurà espai per ningu més que per tu, SÉ QUE HO SAPS NOMÉS ET DIRÉ T'ESTIMO AMB TOT EL MEU COR

 

De part de la teva Meri

I ja arriba un altre 18, i tot segueix igual...

I ja arriba un altre cop, ja arriba la rabia, la tristesa, la por.
Ja arriba aquella angoixa i aquell nus a la panxa, ja arriba...
Arriba un altre 18! Un alte 18 sense tu...
Ja fa 4 mesos, 4 mesos que estic sola i que no et tinc al costat, no et tinc a prop, quan es ara que et necessito que necessito que m'apois sentir que em recolzes, sentir que estas aquí per tot, saber que hi ets...
No t'imagines el que et trobem a faltar Anna... I aquell buit a casa, aquell silenci quan arribo, aquella tristesa a les nostres mirades... LA TEVA ABSCÈNCIA!
I ja arriba un altre cop el fred, els núvols negres que no deixen pasar la claror i que enfosqueix la ciutat com si es fes de nit... I aquelles mirades fosques i apagades en reflectir-hi la foscor d'un cel trist, un cel que ja no és el que era abans, ja no brilla.

Em costa tornar a entrar a la teva habitació, tot està com tu ho vas deixar... Els llibres oberts sobre la taula, el llibre de mates, soposo que tenies deures per dilluns, i tu ja els feies divendres, tant treballadora com sempre per poder disfrutar d'un cap de setmana que mai va arribar,
l'ordinador apagat amb la pantalla negre que no s'ha tornat a engegar, l'agenda també oberta amb un permanent groc al damunt...
El llit fet amb aquell nordic nou que t'havia comprat feia poc l'àvia i que tu i dormies amb aquella il.lusió... I ara amb roses al damunt demostrant el nostre efecte i carinyo...
L'estoig també obert amb els teus bolis i llapis tot a punt per quan tornesis de l'hípica acabar algunes coses, pero tornar... encara no has tornat, i alla t'espera la taula, els llibres i els colors, t'esperen a que t'assentis a la cadira i que continuis treballant com si tot això no hagués pasat...
A un altre costat de la taula, i guardaves aqulla funda amb les teves ulleres vermelles que quan te les posaves ens omplies amb la teva gran mirada.
I a sobre el capçal del llit tots aquells joiers omplerts amb braçalets, collarets i arrecades que familiars i amics han volgut per dur sempre a prop una part de tu...
Fotos a totes parts, papers, i altres coses que segueixen igual tot igual i que estan esperant'te.

Però envers tot això faig un esforç i entro a la teva habitació, per sentir-te mes a prop sentir la teva olor, i veuret allà, allà assentada a la cadira fent els deures, o a l'ordinador escoltant musica, o al llit esperant a que et digues bona nit, et veig Anna, veig la teva carona i el teu somriure... I m'assento al llit, tel desfaig una mica i espero a que tu em cridis i que vagis corrents a desfer el meu, pero no, tot està igual, tot son miratges i sons dins un inmens silenci i buit que omple la teva petita habitació...

Si Anna un altre 18, un altre terrible dia, un dia que ningú mai oblidarà...
I nosaltres seguirem dia rera dia, esperant a que ens tornem a retrobar...

Jo també t'estic esperant Anna! T'estimo moltissim!

La teva germaneta que t'estima, Juditta!

No des de sempre, però si per sempre

Hola Anna, avui ja fa 4 mesos,4 mesos que no estàs al meu costat, i si haig de ser sincera han passat molt a poc a poc sense el teu carinyo al meu costat. Ara mateix no tinc parlaules l'unic que tinc son llágrimes peró ara no és moment de plorar sino de seguir endevant i recordarte cada dia. Molts ja ni se'n recorden de tú peró jo et recordo sempre. T'estimo moltissim no deixis mai de brillar. NO DES DE SEMPRE PERÓ SI PER SEMPRE

LA TEVA BERTA QUE TAN T'ESTIMA <3

Per l'Anna, des de l'IES Brugulat (II)

Anna, no puc parar de pensar que ara ja no podràs estar amb nosaltres. Encara que feia poc que ens coneixíem et trobo a faltar un piló. Me’n recordo que feia quatre dies que anàvem juntes al pati amb la penya. T’extrenyaré molt, sempre formaràs part del meu cor. T’estimo!!

Sandra Moradell

Anna encara que ja no hi siguis, mai ningú no podrà oblidar el teu record. Seràs el meu àngel, el meu estel, sempre estarà al meu cor perquè em fagi llum per continuar afrontant el meu dol.

SEMPRE ET RECORDARÉ, ANNA!!

Els meus cosins, l’Aina i en Bernat,

Mireia Pairó

Anna,

El record de la teva dolça i tranquil·la mirada ens acompanyarà i ens farà millorar com a persones.

Montse Estévez (la teva professora de castellà de l’institut)

Continuo somiant que tornaràs

Els instants passats al teu costat m'han donat sentiments diferents: alegria, dolçor, calor, somriures, complicitat, amistat, afecte, dolor, impotència....... Tots els sentiments que estan inclosos en la paraula vida i per això vaig comprendre que no podia escapar, que aquell moment no el podria oblidar mai. Com oblidar la màgia i l'encant d'una serenitat misteriosa i dolça? .Com reprimir el desig de petonejar-te i sentir-te aprop?. Com no sentir que el món no existia quan pensava en tu i que res no m' espantava quan els teus ulls es fixaven en mi?.Com no sentir una immensa soletat en el univers sense tu?.Aquestes preguntes , que mai m'havia fet , no trobaven repostes raonables i convincents que em donessin la tranquilitat necessaria per afrontar la despedida. 

Llavors la màgia i la trista dolçor del record dels teus ulls em va fer contemplar-te sense por al demà , estimar els teus silencis i fins i tot començar a enyorar-te. 

Vaig comprendre en aquest precís instant que hi havia un sentiment que ens uniria per sempre, portaves una part del meu cor , es per això que mai estarias lluny de mi, segur que quan pensés amb tu ho sentiries . I per fi el somriure es va instal.lar per sempre en el meu rostre i vaig sentir que el teu calor m'acompanyaria sempre.Ara vull dir-te que aquest somni es teu i que continuo somniant que tornaras.

T'estimo Anna, t'estimo molt. 

Júlia Molina

Per l'Anna, des de l'IES Brugulat

Anna jo volia conèixer-te però ara que ja no hi estàs... No ho podrà ser…! <3

Bueno a lo millor encara sí ho podrà ser i que estiguis on estiguis tothom està al teu costat…!  Ja sé que no sóc la persona més indicada per dir-te que t’estimo però tots et volem!!

Judith Ruiz

TST

Anna només et vull dir que ara que t’he perdut m’adono de que t’estimo moltíssim!!!

Gràcies per se com has sigut!! Sempre estaràs al meu cor <3!

Sempre et recordaré com la nena alegre, riallera, graciosa, amable, simpàtica, amb aquells ullassos blaus i aquella cabellera rossa!!

Adéu guapa!!

Alba Tomàs

Podríem dir moltes coses de la teva mort injusta, però simplement, et puc dir que mai et podré oblidar, ets única, ens transmeties dolçor, amor, sé que no et tornarem a veure mai més, però amb consol pensant que allà a dalt seràs igual o més feliç que aquí, espero que mai ens oblidis, hem de pensar que te’n has anat en un viatge molt llarg.

Anna <3 t’estimem!!

Laia Barret 

Una família per admirar!

Petita, tots els cops que t'he escrit són per voltants de la data que a tots ens fa tant de mal, aquell dia que vas haver de fer un gran pas amb la finalitat de descobrir lo desconegut. Les paraules són importants per a nosaltres, ja que elles ens permeten poder entrendrens entre nosaltres, fan que ens poguem expressar i raonar, són una peça clau per la nostra vida! Imagine't petita, que ni les simples paraules poden descriure aquesta situació, l'anyorança que sento dins meu, la rabia que em causa pensar-te i no poder-te veure. Estic complint el que et vaig prometre, cuido de la teva germaneta i de la teva familia i dir-te que cada una de les persones que forma la teva familía són un tros de pà, són les persones més tendres i agraides d'aquest món, són aquell tipus de persones per les que veus que val la pena lluitar-hi, i amb les que no et faria res haver-hi de compartir mils moments, més ben dit, serien aquelles persones que jo triaria per passar-ne mil i més. Tens uns pares que no tenen preu, tens una àvia que es impossible no estimar-la i tens una germana per la que lluitarè a cada segon, a la que no abandunarè mai! I tu, aquella princeseta que amb els teus ulls et menjaves a tothom i amb el teu somriure feies que ens desaperaguessin tots els mals, perquè cada membre de la teva família és un tresor, i se'ls ha de tractar com a tal.

 

Avui escric per agrair a la teva familia tot el que fan, sembla extrany, però és així, perquè com veus en el blog ells ens agraixen a nosaltres el que estem fent, però en realitat no tenen perquè fer-ho. Ja que tot el que fem és perquè volem, perquè s'ho mareixen. Jo els i agraeixo que ens deixin lloc sempre a la vostra casa, que mai ens negin l'entrada. Agraeixo les abraçades que ens fan, que ens donen l'energia per seguir endavant. Agraeixo el costat que ens fan, perquè el que nosaltres li fem a ells, ells ens el tornen, ja que sense la seva ajuda nosaltres no seriem capasos de fer el que ara estem fent. Tots junts ens estem fent més forts, ja que colze a colze junts som molt més que un. Podria dir que és una ajuda mutua.

 

Per mi, la teva família és la que fa que jo disfruti cada segon, perquè a cada moment ens demostren que hem de viure la vida intensament, i que tot i que ens trobem pedres, muralles, camins foscos i moments on sembla que no veus el final, s'ha de seguir lluitan, i ja no per tu mateix, sinó per els demés! Jo lluito per a qui m'estimo, lluito per tu Anna, per la teva Judit, per a la teva familia. Lluito per a qui em don forces per seguir endavant i m'estima tal i com sóc. Crec que tot això ens està fent reflexionar i ens fa adonar de tot el que ens envolta, tots els problemes que ens podem trobar i com els hem d'afrontar. I es diu que mai se sap el que es té fins que ho perds.. Tots saviem el gran regal que eres petita..

I Anna, tens una família d'admirar!!

 

Cada moment que et penso, ploro, tu ho saps perquè estàs amb mi. Ser que no vols aixo, ser que vols que disfrutem per a tu, i ho faig. Ser que vols la nostra felicitat petita, però sens fa molt dificil, perquè la felicitat que sentiem al teu costat no la recuperarem mai més, sense tu no serà mai més el que era.

 

Quan veig somriure a la teva germana, em brillen els ulls i la meva felicitat es duplica!

Tot el que fan ho fan per tu, perquè ni la mort ens separarà de tu, perquè eres persona per admirar, eres persona tendra, eres persona perfecta, perfecta per estar aqui amb nosaltres i no per haver hagut de marxar. La teva estància aquests dotze anys ens ha marcat i això fa que no et pugem oblidar.

 

Tu, petita princesa has marxat

Però no ens has abandunat

Notem el teu alè que ens parla

I et diem que la teva absència ens mata

 

Nom tan maco com Anna

Com humil persona que l'omplia

Plè d'alegria i records

Que perdureràn als nostres cors

 

Reina dels llacs, princesa dels rius

Entre nosaltres tu vius

Com fa mesos enrere seguies

Per els nostres camins i vies

 

La vida al final ens porta

Allà on el futur escombra,

tots els records del passat

Que en el seu moment ens han marcat

 

Però ni el temps farà

Que de la nostre ment puguis marxar

Un somriure ens treus quan de la nostre ment fas marxar els moments de tristó

Convertint-los en la brillantó

Cap a un futur millor...

 

I tot queda en l'esperança

d'una nit més d'anyorança

Necesito que ens retrobem

I d'un segon crear un record inmens

 

T'estimo molt Anna, molt!

 

I necesito agraïr a la teva familía per ser com són i per com sóc jo quan estic amb ells.

 

Sus estima d'una manera inexplicable! <3

 

De tot cor,

 

Júlia Molina

Saps que lo meu no és escriure ... però tractant-se de tu és inevitable.

Amor cada nit miro per la finestra de la meva habitació, i miro l’estrella més brillant que hi ha al cel, amb esperança de que siguis tu, parlo durant una bona estona. T’explico lu que ha pasta a classe, les tonteries que fa l’Omar o l’Oscar, aquelles tonteries que quan tu i jo ens assentavem al seu derrera reiem tan. T’explico les noves activitats, les coses que fem amb la colla, i moltes coses més. Com per exemple et vaig explicar com anava la cantada que ens hi estavem esforsant molt i que segurament ens surtiria molt bé, ens va sortir molt bé perquè te la vam dedicar i pansant com si tu ens estiguessis veient ho vam fer el millor que vam poder.

Anna et tinc present, molt present mai oblido el teu somrriure ni els teus ulls blaus preciosos que sempre tindràs<3

No vull acavar aquest  escrit sense explicar una expariencia que vam passar. M’enrecordo d’aquell dia que vam quedar per fer el treball de expe i jo no trobava la teva casa, gràcies a tu i a la teva germaneta Judit vaig arrivar. Quan vaig arrivar em vas abraçar i  em vas somrriure. Vam començar el treball, el cap d’una estona, quan la teva germana va marxar a l’hípica, vam posar la música molt alta i ens vam dedicar a imitar els balls dels videoclips de les cansons. A la que vam riure més va ser a la de “Gamgam style” ens ho vam passar tan bé! Aquest record el tindré tota la vida igual que tots els que tinc amb tu , que per sort en tinc forces.

T’ESTIMAVA T’ESTIMO I SEMPRE T’ESTIMARÉ.

No canvis sigues feliç!!!!

 

Júlia Bahí

AGRAÏMENT

Agraïment

Anna, si sabessis quanta gent et recorda i t’estima tant!

El divendres dia 3 de Maig el teus companys i companyes de 1r de Eso del IES Josep Brugulat et van fer un homenatge dins del concert de primavera que cada any organitza l’institut. Van dedicar-te tota la seva actuació i durant aquesta van passar unes imatges teves amb escrits i frases molt boniques. Va ser tant emotiu!!

Jo vaig volguer anar-hi com a deferència als teus amics i el professorat, vaig intentar ser forta però inevitablement vaig plorar i també vaig veure llàgrimes als ulls de molta gent.

Et troben a faltar; tots et trobem a faltar!.

Desde aquesta entrada del blog vull agraïr a tot el professorat de l'escola de Can Puig, del institut Josep Brugulat, i molt especialmente a la Judith Cuadras, la seva implicació i el suport que ens han donat desde el primer día. Es tant d’agraïr això, ens reconforta i ens alleugereix el dolor.

També vull fer extensiu el nostre agraïment a tota la nostra familia, els amics, veins, companys de feina, i tanta i tanta gent que ens ha manifestat el seu dolor i el seu suport. Hem sentit la seva estimació i comprenssió en tot aquest procés tant difícil i dolorós.

Anna , si sabessis quanta gent et recorda i t’estima tant!

Però, segur que tú ja ho saps.

MOLTES GRÀCIES A TOTS.

Mercè, Carles i Judit

T'estimem i mai t'oblidem

Testimem Anna i mai t'oblidem

Et trobem faltar perquè et volem tornar a veure i abraçar

Lluny d'aqui, has escollit un altre camí

No es al nostre costat, però ser que no ens has abandonat...

Penso amb la teva mirada, tant estimada

I em el teu somriure brillant, que feia de tu una persona radiant

Penso en la teva bonica cara, però que solament es un miratge, ara.

Ploro la teva absència peró visc la teva presència

Busco un camí per arribar a tu, per poder-te agafar i no deixar-te anar

Busco cada dia raons, de no poder rebre de tu més petons

Lluitant cada dia i seguin endevat

Per poder veure en tu un somriure gegant

Eres persona humil, persona riallera, persona perfecte, que veig cada nit espiant per la finestre

Lluny d'aquestes terres has marxat, però la teva estada aqui durant dotze anys ens ha marcat

Els teus crits enyoro quan la teva roba em poso 

I el teu Bona nit quan m'en vaig al llit

Tant de bo un dia aparaguessis i amb el teu somriure els il.luminessis

Però ser que aixó no passarà, ojalà ens poguessim retrobar

Intento trobar un nou cami, però ara ja no ser a on em porta el destí

Recordant tots aquells moments que he passat amb tu, i ploro perquè ser que aixó no m'ho tornarà ningú

Siguis  on siguis angalet, la teva companyia m'acompanyarà tota la vida.

T'estimem Anna i mai t'oblidem

Et trobem a faltar, perquè vas haber de marxar?

Tots nosaltres som com rius que nadem cadescun per un costat, pero tots acabarem junts a la  mar

Ens tornarem a trobar Anna, aixó no ho duptis ni un sol moment, perquè hi ha persones que estem destinades a estar juntes i nosaltres en som unes d'elles

T'estimo moltissim no ho oblidis mai petitona!

La teva germaneta, Judit

ANNA, CADA DIA PARLO AMB TU

Anna,

M’he decidit a escriure’t, malgrat tu i jo sabem que, des del dia de l’accident et parlo, et parlo cada dia, en molts dels moments que penso en tu.

La teva mort ha estat colpidora, ens ha fet mal, molt mal a tots. No estem preparats per veure morir els nostres fills, no ho podem entendre. Però encara podem entendre menys una mort sobtada, una mort, com diu en Carles, que es podria haver evitat molt fàcilment. T’hem plorat tant... t’ha plorat tanta gent... és tan injust...

Ja ho veus Anna, quan estaves entre nosaltres, em podia passar dies sense pensar en tu, ... ja sabia que hi eres, i que tot estava bé. I ara, des d’aquella nit en que la Marta i la Júlia van baixar de la seva habitació, molt espantades, per dir-nos que les Batchelli havien tingut un accident, des del moment en que vaig veure com la cara d’en Carles es transformava i s’entristia mentre escoltava com el teu pare li confirmava que era veritat, que havíeu tingut un accident i que estàveu molt greus, des d’aquell moment penso a totes hores en tu. I estic trista Anna, molt trista, malgrat m’agrada pensar que som energia i que continues entre nosaltres, malgrat et parlo cada dia, com estic fent ara, malgrat això estic molt trista.

M’entristeix enormement pensar en els teus pares, en el seu dolor, en com es deuen sentir, en com poden viure, respirar,dormir o aixecar-se cada matí. Voldria, igual que molta altra gent, poder-los ajudar, alleugerir el seu dolor, però no tinc la solució, no hi puc fer res, ningú hi pot fer res... no hi ha volta enrere, no et podem tornar.

Anna, penso que mai havia sentit tant la mort de ningú com he sentit la teva. Penso en tu cada dia, penso en els teus pares, en la teva àvia, és tan valenta; en la Judit, que es va recuperant molt més ràpid del que ens podíem imaginar; penso en l’accident, en l’enterrament i en anècdotes que em fan somriure.

Segurament tu no ho deus recordar, però una vegada, éreu prou petites, pot ser tenies 7 anys, la Judit es va voler quedar a dormir a casa i tu també... tot anava molt bé, fins que totes es van dormir excepte tu. De sobte vaig sentir que em cridaves amb una veueta que no gosava despertar-me però que volia la meva atenció...vaig venir fins al teu llit i amb la penombra de la llumeta que us havia deixat perquè no tinguéssiu por, vaig veure els teus ulls blaus i rodons que em miraven espantats mentre em deies, “és que no tinc son”, tu i jo sabíem que sí que tenies son, però que l’enyorança dels teus pares no et deixava dormir; com que era prou tard vaig pensar que havíem de passar la nit com fos, però que no era qüestió de despertar els teus pares, així és que després d’una estona d’estar amb tu al llit, d’haver-nos aixecat i anat fins a la cuina a fer una infusió calentona i d’haver intentat tornar a dormir, després de tot això, et vaig convidar a dormir al meu llit. Així és que tu i jo sí que vam dormir però en Carles em penso que no gaire perquè, nineta, no paraves quieta ni quan dormies...

Saps què? M’ha agradat acabar aquest escrit, que ha començat tan trist, amb una anècdota entranyable, i saps què? M’agrada recordar que vas dormir una nit amb nosaltres.

Siguis allà on siguis, un petó ben gran.

Anna (per tu, la mama de la Marta Boix)

PERQUÈ EL QUE S'HA VISCUT AMB TU, MAI S'OBLIDARÀ!

Se que només son simples paraules, sense gaire significat, però es la única forma que tinc per expressar el que sento...

Anna, ja fa més de tres mesos, i els segons, els minuts, les hores, els dies, el temps en general, va passant, però pensa, que siguis allà on siguis, que cada segon, cada minut, cada hora que passa, estàs en la nostra consciencia i en el nostra cor, tu has sigut molt important per a moltíssima gent, i ara no tenir-t’ha aquí és fa complicat...
No ha sigut just que hagis hagut de marxa tant de presa. No es justa la vida, eres una nena encara, amb aquells cabells rossos que tenies, amb aquell somriure, que feies somriure tothom que estava al teu costat, amb la teva personalitat i la teva amabilitat, eres preciosa...

Eres la meva veïna, i ens trobàvem cada dilluns a música, i està allà amb tu, tot era felicitat i alegria, està el teu costat era com si tots els problemes marxessin, podies fer riure a la persona que estava plorant, i podies fer molt més feliç a una persona que ja estava feliç...
Si et pugéssim fer-t’ha reviure’, serià lo millor... però no podem, ni jo ni ningú, la única cosa que podem pensar ara és què estàs a un lloc millor, que estiguis a on estiguis estàs amb nosaltres...
Tinc moltes coses a dir, però no em surten les paraules per explicar tot lo que vull dir.. Només se que t’estimo molt Anna i que t’escric això de tot cor i amb llàgrimes als ulls...Sé que potser no és allò que tinguéssim gaire bona relació, però m’encantava esta amb tu..
Ara els dilluns, se’m fan tan raros, pensa que ja no tornaràs entra per la porta de música, ni em tornaràs a venir a abrasar, que ja no tornaràs a fer crits a l’Alex perquè deixes de fer el tonto...
Aquests petits detalls, aquestes petites coses que feies o deies mai les oblidaré, ni tampoc quan em deies, “a mi em compraran un mòbil com el que tens tu per nadal”, mai ho oblidaré... tan de bo pugessis tornar, encara que nomes sigues per poder-te despedir de la gent que realment t’estima, de la gent que realment es preocupa per tu en aquest desagradable fet que ha passat...

Porto molts dies intentant escriure’t el que realment em passa per la ment, per poder aspresa lo que porto a dins meu respecte a tu.
Suposo que hi ha gent, que quan va passa tot això, estava al costat de la família, o si més no, se’n preocupava una mica del fet.. però amb el temps, es nota de la gent que s’ha oblidat de tot, com si mai hauries passat res...
Avui és Sant Jordi, i des de que m’he despertat he estat pensant amb tu, no sé per a quin motiu, però hi he estat pensant. A la tarda al cole em llegit uns poemes, i n’hi havia un que m’ha fet pensa a tu, sense tenir res a veure amb el fet i m’he posat a plorar.
No m’ha importa lo que la gent pensi de mi, quan em paro a pensa amb tu, ho quan em canvia la cara de cop i volta, perquè alguna cosa en aquell mateix instant magi recordat a tu. M’és igual. Una mort com la teva, rapida, i sense poder dir un últim “adéu” es molt dolorosa.
m’agradaria tan pensa que tot això ha sigut un mal son, pensa que tu ets aquí en nosaltres i que res a passat, que tot segueix igual abans del accident...
Fa poc vaig anar a veure la Judit, per veure-l’ha i per esta un rato amb ella, i tot em recordava a tu, quan em va explica exactament tot lo que va passar a l’accident i em va ensenya la teva habitació, casi em fico a plorar, però vaig aguanta però quan vaig arriba a casa, em vaig posa a plorar com mai havia plorat per algú. Igual que el dia del teu enterrament, crec que va se el dia mes trist de tota la meva vida.
Desitjaria tan poder torna a tenir un dilluns com els d’abans, desitjaria tantes coses...
No ta podries arriba a imagina lo que et trobo a faltar, i ni tampoc lo difícil que se’m ha fet poder veure la realitat, poder-la accepta, perquè ha vegades quan estic al cotxe, o a qualsevol altre lloc, i em paro a pensa lo que va passar, no em puc imaginar que tu ja no i ets, no puc imaginar que no et podré tornar a veure, tot es tant difícil.
Anna, eres tan maca, però tan, no tinc suficients paraules per poder-t’ha descriure, eres perfecte!
Anna tingues present una cosa, mai t’oblidaré, MAI!
Et trobo molt a faltar Anna!
T’estimo petita<3!

Cèlia Romans

SENSE TU JO NO PUC

Princesa, ja fa un temps que va passar, però dins al meu cap una cosa em taladra cada dia digent-me que tu ja no i ets i, que et va passar una cosa terrible i res et podrà fer tornar, aquell día m'ho van dir però no s'havia quines persones havien sigut les desafortunades, però quan m'en vaig enterar em vaig ficar a plorar, i no podia parar, i el que va ser més fort va ser aquell dilluns, tothom parlava de la terrible cosa que ús havia passat, vam tenir que anar a teatre i de camí vam veure passar el cotxe on tu anaves! Alló va ser massa, massa dur princesa.

 

I és d'aquelles coses que mai t'esperes, però quan passa t'afecta d'una manera inhumana....

 

I és que tu fas brillar les fulles, tu fas creixer els camps plens d'herba cada día, tu fas que les flors s'obrin avans d'hora i que brillin com mai ho havien fet, perquè tu tens una força enorme que fa que tot sigui precios i bonic, com tu ets, vas ser i seras. Perquè petita tu ets una angelet que viu en una estrella que brilla més que ninguna.

I, sense tu, jo no puc, sense tu si no hi ets, sense tu jo no sóc ningú.... Si no estas aquí, si no estàs amb mi, jo no et puc besar jo no et puc sentir.... I sempre estaras al meu cor!

 

Un petò ben fort d'una persona que t'estimo un pilo, reina, descansa be allà on siguis que estas!

 

Carla Dumons

ANNA

Anna, Anna, Anna … 

No em canso de repetir i repetir aquest nom, és preciós, tant apropiat a la teva persona.

Significa misericordia, compassió, benevolença.

Per mí només n’hi ha una d’Anna, i aquesta és la meva filla, la meva nena, la meva petita.

 

Avui  reina he començat de nou a treballar després de més de 3 mesos.

He retornat a fer el camí de Banyoles a Palamós , i de Palamós a Banyoles.

Tot em sembla impossible, el camí se m’ha fet tant  llarg…

No m’acabo de creure el que ha passat.

No soporto pensar més enllà del propi moment;

del  present   immediat.

Només el fet de pensar que demà no hi seràs,

em destrossa el cor i un buit abismal paralitza tota mostra de esperança.

Però tindré que lluitar per sortir.

Necessito sobreviure per ajudar-me a mi mateixa i als demés.

Tot i que la vida em sembla absurda, cruel i molt injusta.

Ajudem filla meva a trobar el camí.

 

T’estimem

La teva mama