Els instants passats al teu costat m'han donat sentiments diferents: alegria, dolçor, calor, somriures, complicitat, amistat, afecte, dolor, impotència....... Tots els sentiments que estan inclosos en la paraula vida i per això vaig comprendre que no podia escapar, que aquell moment no el podria oblidar mai. Com oblidar la màgia i l'encant d'una serenitat misteriosa i dolça? .Com reprimir el desig de petonejar-te i sentir-te aprop?. Com no sentir que el món no existia quan pensava en tu i que res no m' espantava quan els teus ulls es fixaven en mi?.Com no sentir una immensa soletat en el univers sense tu?.Aquestes preguntes , que mai m'havia fet , no trobaven repostes raonables i convincents que em donessin la tranquilitat necessaria per afrontar la despedida.
Llavors la màgia i la trista dolçor del record dels teus ulls em va fer contemplar-te sense por al demà , estimar els teus silencis i fins i tot començar a enyorar-te.
Vaig comprendre en aquest precís instant que hi havia un sentiment que ens uniria per sempre, portaves una part del meu cor , es per això que mai estarias lluny de mi, segur que quan pensés amb tu ho sentiries . I per fi el somriure es va instal.lar per sempre en el meu rostre i vaig sentir que el teu calor m'acompanyaria sempre.Ara vull dir-te que aquest somni es teu i que continuo somniant que tornaras.
T'estimo Anna, t'estimo molt.
Júlia Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada