I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dijous, 2 de maig del 2013

ANNA


Anna, Anna, Anna … 
No em canso de repetir i repetir aquest nom, és preciós, tant apropiat a la teva persona.
Significa misericordia, compassió, benevolença.

Per mí només n’hi ha una d’Anna, i aquesta és la meva filla, la meva nena, la meva petita.
 

Avui  reina he començat de nou a treballar després de més de 3 mesos.
He retornat a fer el camí de Banyoles a Palamós , i de Palamós a Banyoles.
Tot em sembla impossible, el camí se m’ha fet tant  llarg…
No m’acabo de creure el que ha passat.
No soporto pensar més enllà del propi moment;
del  present   immediat.
Només el fet de pensar que demà no hi seràs,
em destrossa el cor i un buit abismal paralitza tota mostra de esperança.

Però tindré que lluitar per sortir.
Necessito sobreviure per ajudar-me a mi mateixa i als demés.
Tot i que la vida em sembla absurda, cruel i molt injusta.

Ajudem filla meva a trobar el camí.
 

T’estimem

La teva mama

 

2 comentaris:

  1. un poema...

    Passa la mà pels meus cabells, Anna,
    passa-hi la mà.
    Seré un infant als teus consells, Anna,
    -un ancià.
    Mira la neu en el meu front, Anna,
    i els desenganys.
    Em pesa viure en aquest món, Anna:
    ja tinc mil anys.
    La flama viva que em consum, Anna,
    no té repòs,
    i no veig res perquè sóc llum, Anna,
    visc sense cos.
    Passa la mà pels meus cabells, Anna,
    passa-hi la mà.
    Sense dir res dóna'm consells, ara,
    que estic cansat.

    Josep Palau i Fabre

    ResponElimina
  2. Aunque et sentis perduda i sola no lo estás. Se forta tens 2 raons molt poderosas per no caure : Judit i Carles. Un peto
    Tania

    ResponElimina