Com diu el poeta Martí Pol em costa imaginar-te absent per sempre, tinc tans records que et visc intensament en cada moment, en cada instant, i t'evoco en totes les coses que faig.
Anna,
M'agrada pensar que ets un àngel i que ajudes a molta gent que ho necessita.
M'agrada pensar que ets un ocell o un estel i que voles dins l'immensitat del cel.
M'agrada pensar que el teu record i les teves vivències en feran millor persona.
M'agrada parlar-te dins meu i sentir que m'acompanyes per tot arreu.
Anna,
No vull que em diguin que no tornaràs i que no et veurem mai més, dons aquestes paraules son massa absolutes i jo no ho sento aixís.
No vull que em diguin que potser hauria de canviar la teva habitació, està igual que l'últim dia que vas marxar, amb els teus llibres, les teves fotos, els teus pelutxes en el mateix lloc esperant, infinitament...
No vull que em diguin que potser no hauria d'escriure en aques blog perquè aixó pot fer-me més mal, però jo no ho crec aixís.
Anna,
Tot el que faig o penso, intento que sigui per sentir-me millor.
Vull que el teu record estigui dins meu creixent día a día, amb una pau i una tendressa com mai abans había tingut.
Anna,
T'estimo molt
T'estimem molt!!!!!
La mama, el papa, la teva germana i la teva àvia Anna
La nostra Anna... tots els que l'estimàvem la vivim intensament en cada moment, amb el seu record que ens acompanya...
ResponEliminaPerò vosaltres especialment, Mercè, Carles, Judit i àvia Anna, vosaltres ho esteu fent molt bé, la viviu i recordeu com cal, com ha de ser, i l'Anna des d'allà on sigui us ajuda a ser les millors persones del món.
Us estimem molt.
Sandra