Anna, ha passat massa temps... 4 mesos buff...
Men recordo cuan la berta va enviar aquell missatge al grup dien: Nenes lanna ha tingut un accident fortissim. I es va allargar fins les 2 o aixis de la matinada, plorant, enviant missatges, pensant en tu... En aquell moment no m'imaginava un mon sense tú.. El seguent dia quan era a la hipica vaig veure a una nena plorant, diguent que una amiga seva s'havia mort a un accident, u vaig lligar tot, la nena que plorava devia de tenir 15 anys i vaig pensar que era amiga de la judit i que ella savia mor.. Pero vaig preguntar a les de canpuig a traves del movil i elles deien que no, que era mentida. Cuan vaig arrivar a casa em vaig tancar al cuarto, em va arribar un missatge de la marta que deia : no es la judit es l'anna! En akell momen la mariona em va trucar ploran... si, era vritat, ens havies deixat... era impossible de assimilaru numes vaig saber amagar el cap al coixi i plorar, plorar sense parar.. He passat grans moments am tu i lo que tenim que fer es celebrar el teu pas per la vida i no plorar la teva mort...
TST ANNA ETS ÚNICA!!
Judit Bach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada