LA VIDA SENSE TÚ

Anna,

La vida continúa endevant, i nosaltres inevitablement seguim en aquest món sense la teva presència.
No sé com puc, però és aixi; m'aixeco, vaig a treballar, parlo amb els pacients, amb els companys i casi si no sàbent d'aquest terrible aconteixement, no noten externament cap diferència envers abans.
Somric, sóc amable, ni una mala paraula, inclús potser millor que abans, a vegades em veig a mi mateixa explicant o dialogant més bé que mai.

Si sabessiu!!

Anna;

Tot ho faig només per tú, dons internament el meu sofriment es tant gran que a vegades no em deixa respirar, no puc empassar, ni parlar, el dolor em paralitza i només voldría marxar, volar, saltar, en fí desapareixre. Però després recordo que  no puc, que tinc un altre filla i una familia i que em necessitent; i llavors agafo aire, respiro i m'omplo de la teva imatge: dels teus ulls, dels teus cabells. del teu somriure...

Anna;

I penso que he de seguir endevant, lluitant, que tú m'ajudaràs,  que estàs al meu costat, que estàs aquí mateix,sí aquí, aprop meu.

Anna,

NO SAPS COM T'ESTIMEM I T'ENYOREM