Avui hem acabat el curs... sense tu

Estimada Anna,

 

Avui ha estat el darrer dia del curs 2012-2013. Sens dubte, el pitjor curs de la meva vida. Cada any tinc la sort d'aprendre moltíssim amb els meus alumnes. I aquest any la lliçó que he rebut ha estat important. Ha caigut com una llosa a sobre meu. He après a estimar més els alumnes, i ets tu qui me n'ha ensenyat, perquè tinc por que marxin el divendres contents per passar el cap de setmana, i que el dilluns no els torni a veure a l'aula. Això fa por... Que dur ha estat aquest curs, Anna!

 

Potser per això, tinc tantes ganes que s'acabi. Ja sé que no canviarà res. Ja sé que el curs vinent tampoc seràs amb nosaltres... Però jo necessitava acabar aquest curs. I necessito pensar que el curs vinent no portaré a sobre aquesta pena tan gran. Cada dia, en entrar per la porta de l'institut, el meu primer pensament és per tu, Anna, Té gràcia, perquè quan eres al centre, entrant per la porta al meu costat, no hi pensava en tu. I això em fa reflexionar; em fa pensar que és avui que he d'estimar més els teus companys i companyes.

 

M'ha impressionat la constància d'unes noies del teu curs que han vingut cada divendres a l'hora del pati al meu despatx, cada divendres des que ens vas deixar, i han escrit textos per tu, dedicats a tu, i no se n'han oblidat mai. Cada divendres, com un rellotge... Això també ha estat una gran lliçó que he après aquest curs. L'AMISTAT escrita amb majúscules.

 

Anna, t'he trobat a faltar tantes vegades aquest any: en la Cantata per la pau de Girona, en el concert de primavera a l'auditori, en la sortida lúdica que hem fet avui,... Al matí, veig el grupet d'alumnes que vénen de Can Puig xerrant cap a l'institut, i miro si et veig entre elles, i penso que hauries de ser-hi, i m'imagino com seria si hi fossis. Però no hi ets.

 

Per sort aquest any he tingut el plaer de tenir la teva germana a classe i quan la miro, penso que té un trosset de tu, i m'agradaria veure-la feliç, amb la felicitat que correspon a una noia de 14 anys. Amb ella al davant, explicar què és un "soneto" ha perdut tot el sentit. La miro i penso que li hauria d'explicar altres coses; coses molt més importants. Penso que podríem estar parlant de tu... El temps ens ha d'ajudar molt, segur. Necessitem temps per superar la teva absència.

 

Curs 2012-2013. S'ha acabat. I jo no l'oblidaré mai. No t'oblidaré mai.

 

Judith Cuadras
Directora
Institut Josep Brugulat