I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dijous, 20 de juny del 2013

UNES PARAULES...

"Cuando alguien muere se transforma en la gente que ha conocido. Sus recuerdos perduran, su vida se divide entre la gente que lo conoció. Es como si se multiplicara en mucha gente".
El Mundo Amarillo (Albert Espinosa)

Aquesta frase em va agradar des del moment que la vaig llegir, però després de llegir el teu blog puc dir que és totalment certa.

Quanta gent que t'estima!! i mentre tots et recordem, i ho farem sempre, podrem veure el teu gran somriure.

Sandra Saqués

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada