Però molta cosa ens unia.
Eres guapa, senzilla, bona nena;
eres perfecte.
Aquest accident no te’l mereixes,
però la vida és injusta.Ara que no et tenim et trobem a faltar molt.
A l’entreno no he pogut evitar plorar,
encara no me’n se a venir,no puc pensar, veure la teva cadira buida, tot n’és molt complicat.
Eres guapíssima, això no té preu. No
m’agradaria veure la teva cara de dolor.
El dolor profund és dolent, la vida sense tu
no s’entén.M’agradaria estar al teu costat i disfrutar la vida.
La vida és injusta i dóna moltes voltes.
Recorda’ns tant com nosaltres ho fem.
El teu record serà per sempre!
Seguirem endavant sense tu, FORÇA, IL·LUSIÓ, ÀNIMA, CORATGE!!
Tot el que fem i quan fem, tot ho farem amb
tu!!
T’estimem Anna!!
Gener ‘13
(anònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada