Anna no saps que és aquest patir... Tots ens diuen oblide-ho... tireu endevant, però no pots viure en el present si el passat s'ha t'ha agafat i no et deixa anar, tu em feies el mateix quan vaig anar a casa teva a veure DEEP BLUE SEA. Tot això em supera... no puc viure sempre en el passat... si això fos així no viuria un futur, Anna el que si que puc fer es recordar el passat i viure el present. No em demanis que seguim com si res, és massa dur no viure amb la persona que estimes tant.. però el que si ens pots demanar és que recordem el passat amb aquell sentiment de dolor però alhora aquell sentiment de haver viscut amb tu tantes coses. Demanen's que plorem la tevva mort les 12 hores del dia, però si fas això també demana's que riguem les altres 12 hores per tu. No desitgo això a ningu... no és possible que una persona pateixi tant... nose com això passa... Anna tens la millor mare del món, el millor pare del món, la millor germana del món i tanta gent que és maravellosa que mai acabaria. Anna ja ho veus t'estimo molt i cada dia dono gràcies a déu per fer que ens coneixessim però alhora m'hi enfado per haver fet que marxesis tant aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada