POESIA PER L'ANNA

Pots plorar perquè se n'ha anat o pots somriure perquè ha viscut,
pots tancar els ulls i plorar perquè torni, o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat.

El teu cor podrà estar buit perquè no la pots veure o pot estar ple de l'amor que vàreu compartir.

Pots plorar, tancar la ment, sentir el buit i donar l'esquena, o pots fer que li agradaria a l'Anna: somriure, obrir els ulls, estimar i continuar.

Judith Musquera

ET SEGUEIXO RECORDANT I AIXÒ NO CANVIARÀ

La vida és com el dia a dia, tot és clar durant un temps, sempre mirem cap endavant, sense mirar enrere. Però a vegades, la nit arriba, és fosca, provocadora i portadora de fred i tristor. T’ho passes molt malament, ho veus tot negre, vos morir del dolor que sents dintre teu. Però arriba un moment, en que la nit s’acaba, deixant pas a un sol ataronjat, que desitja que segueixis endavant sense parar, però, aquesta vegada, pots mirar als costats sense por, que ens veuràs a tots, mirant-te somrient, com ho farem sempre.

Petitona, com bé et vaig dir a la primera carta, aquella no seria la ultima que t’escriuria, i per això estic aquí, fent el cor fort davant l’ordinador, per complir la meva paraula.

Encara recordo el que et vaig dir, i segueixo en la mateixa raó, és molt difícil escriure’t i dir-te tot el que està passant i el difícil que estar sent tot..

No ser com dir, com cridar o com demostrar el que t’arribo a enyorar! Més ben dit, ningú sap com fer-ho.. La veritat es que tinc ganes de venir-te a veure, a Cavallera, i parlar-te, oblidar-me del món en el que vivim i centrar-me només amb tu, per uns instants notar-te encara més a prop del que ara et sento, dedicar aquells instants per repetir-te tot el que tots et diem i t’escrivim, explicar-te el molt que signifiquen les nostres llàgrimes, aquelles que tan dolor porten i que viatgen amb aquella enyorança tan amarga i odiosa.

Recordo els teus ulls, que ara em serveixen com a camí, com a llum quan tot es torna fosc. També aquella gran rialla, aquella que a tots ens omplia tan, aquella que quan sobraven les paraules, juntament amb la teva mirada ho deia tot.

Ara ens queden els records, encara recordo la sortida de col·legi, érem molt petites, pràcticament dèiem poques frases amb sentit , sortíem contentes de Can Puig, anaves sempre amb un mocador que et tapava la boca i pràcticament l’únic que se’t veien eren aquells ulls tan blaus. També recordo els cops que veníeu a Can Met i que les tres dones de la casa sempre bevíeu infusions, i el vostre papa us deia, “ja veureu com nomes d’arribar a casa haureu d’anar les tres directes al lavabo” i que amb la Judit sempre compartíeu la infusió de ratafia.

Dubto que tot el que et pugi escriure serveixi d’alguna cosa, o això em diuen, però crec que no seria just deixar-te d’escriure, a mi em dóna la sensació com si et deixes de donar importància, i això em mata, perquè per mi sempre seràs important..

No hauries de viure aquesta experiència, haver de descobrir un nou món, hauries d’estar amb nosaltres vivint aquest món, perquè estem fets per aquest i no per a cap altra, eres massa jove, pràcticament no has pogut saber que era estar en aquest planeta, en aquest univers..

Avui no tinc prou forces per seguir aquesta carta, i cada vegada em quedo amb menys paraules, però les paraules no ho són tot, contínuament et recordo, i això no canviarà mai.

T’estimo més que ahir però menys que demà Anna..

 

Júlia Molina Pujol

ESCRIT DELS COMPANYS DE L'INSTITUT DEL DIA DE L'HOMENATGE (3)

Anna

 

Anna t’estimem molt!

 

MAI T’OBLIDAREM

 

No et coneixia molt, però l’altre dia que vam anar a Girona per la cantata anaves al meu costat i al de la Clara, estavem parlant, rient, ens ho estàvem passant molt bé. Estic segura que jo i tothom tindrà molt bon record de tu.

  

MOLTA FORÇA!

Descansa en pau ANNA

Berta Rigau

ESCRIT DELS COMPANYS DE L'INSTITUT DEL DIA DE L'HOMENATGE (2)

Anna és un nom preciós per a una persona adorable, simpàtica, bona, generosa, amable...
 

Ens vam conèixer ja fa molt temps, eres la que em quedava de record de la infantesa, la guarderia. Ara m’has deixat, sense explicació per a ningú, encara no sé com ha passat, tot sobtat.
 

El que sé és que has lluitat, has patit i has marxat, però tot això ha servit perquè la nostra amistat durarà per sempre.
 

Sempre et recordaré com si fossis aquí, per mi mai has marxat i sempre seràs aquí amb mi i amb nosaltres.
 

No vull escriure més, ja no puc, no hi ha prous paraules al món per descriure’t. Per mi sempre seràs una més. No m’oblidis i no t’oblidaré.
 

T’ESTIMAVA
 

T’ESTIMO
 

I SEMPRE T’ESTIMARÉ!
 

Alba Bermejo

ESCRIT DELS COMPANYS DE L'INSTITUT DEL DIA DE L'HOMENATGE (1)

Anna, encara que portem poc temps juntes, érem molt bones amigues. Tu eres la  persona que animava les classes, que portava la felicitat. El teu silenci, ens feia somriure a tots. Les teves rialles, arribaven al cor del poble, i els teus ulls, invadien tot el territori. La teva cara era preciosa, els teus llavis, el teu nas, els teus ulls, i sobretot, la teva rialla.

 

Per culpa d’aquest accident, ha acabat en tragèdia. A tots ens ha fet reflexionar, ara ens n’adonem de com és la vida, que alguna vegada sempre passen coses com aquestes, ja imaginant-nos que no són intencionades. Però la vida és així, no s’hi pot fer res. S’ha de continuar endavant.

 

La teva germana, la Judit, encara no ho sap que vas passar a la bona vida. Però segur que quan ho sàpiga t’enviarà energia, forces, petons i abraçades cap a tu. Ara, tots els familiars, amics, companys, etc, lluitaran perquè la Judit i la Carla, sobrevisquin i que no passi cap desgràcia. Anna, força, energia, valor, felicitat i amor, endavant, que la vida continua. Jo continuaré pensant en tu, t’enviaré tots els petons i abraçades que vulguis. Encara que no siguis aquí, a la terra, sempre estaràs al meu costat i sobretot al meu cor.

NO T’OBLIDARÉ MAI ANNA!

Clàudia Rigau

 

 

 

ANNA TU I JO SEMPRE JUNTES

Anna...No ser per on començar...a vegades penso..no serà tot un somni? peró és la realitat i l'hem de afrontar.  M'enrecordo quan a menjador feiem aquells teatres, tú, en Ferran, en Yeray, l'Omar i jo ens ho passavem pipa! O tambè cuan tu i jo vam estar preparant tans de dies el vall per a la festa de la Mariona.  No sé perquè te'n has anat, eres molt jove...Tens sort que mai t'ha faltat res i has merxat en pau. Cada dia penso quan em vas dir: Adeeeeu Berta per si no ens veiem fins dilluns i totes dos tan normals.La vida és molt injusta i sobretot per els més inocents peró tranquila petita meva..Cuidarem de la teva gran germana, la Judit, del teu gran cavall,en Granit i dels teus papes i per si no ho sabies ara tens un conillet que es diu Nit! És preciós. Podria fer-te una llista que no acabaria mai peró no en faria prou amb tot el temps del mon que s'apigues que t'estimava, t'estimo i t'estimaré per sempre i sempre més. Un petó t'estimo mooltissim petita <3 NO ÉS UN ADÉU ÉS UN AREVEURE.

Bertha

SI DESDE SEMPRE, SI PER SEMPRE

Princeseta, des del dia de l'esglèsia que no t'escric, suposu que encara no havia recuperat prous forces per fer-ho. Ja portem casi dos mesos amb la teva absència...una absència que fa mal, és freda i que tots voldriem omplir amb la teva carona, la teva olor, la teva mirada, la teva veu, tot allò propi i tan magnífic de tú. 

Però també t'he de dir que estic complint, o això espero, el que et vaig prometre. Estem cuidant molt bé de la teva família, saben que poden demanant-se el que faci falta i més, estic i estaré cuidant de la teva Judit sempre, t'estima amb bogeria i sé que sempre estareu juntes, un amor de germanes és molt fort.  L'anem a veure cada setmana, amb casi tots els amics de Can Puig. La distraiem i la fem riure, aquell riure tan preciós que té que ho il·lumina tot, aquell tan poderós que curaria a quasevol, el que espero no deixar de veure mai. Continua tinguent els ulls blaus preciosos, on cada vegada que els miro t'hi veig, sé que estàs allà, amb els teus, cuidant-los i ajudant-los amb tot. Ara fa mal i és tot molt recent, pero a poc a poc tots començarem a veure que estàs aquí, que mai te n'has anat, com vaig dir, els humans som energia que no es crea ni es destrueix i tu eres tan, tan, tan perfecte que durarà per sempre més. Els papes tenen molta sort, tothom els ajuda i sobretot tenen una sort infinita de tenir la teva àvia al seu custat, és una dona increíble, forta, lluitadora...un ídol per a qualsevol. Toca seguir endevant, ser forts i portar-te present. És dur perquè totes les coses parlen de tú i surten fotos, records...pero no és dolent, al contrari, significa que durant tota la vida pensarem i et recordarem, et portarem per sempre més al cor, t'ho prometo, tú eres una part inmensa d'ell. El temps tot ho cura tot, però no borra les cicatrius, mai. Hi han tantes coses que t'hauria volgut dir, tants petons, tantes abraçades, tants t'estimos...que ni amb tot el paper del món ho podria acabar d'escriure. Sé que des d'allà on siguis cuidaràs a tothom, jo ho faré per tú aquí baix. T'estimo infinit Annita, no t'ho pots arribar a imaginar.

Laia Ramirez

RECORDANT-TE

Anna, com més dies passen, més et trobem a faltar. És com si al principi no ens adonéssim del que havia passat i ara estem vivint la realitat. Només t’hem tingut dotze anys, però ens ho has fet passar molt bé, amb la teva mirada pícara, preciosa, dolça, una mirada que no oblidarem mai.

 

Una de les coses que més recordo de tu era quan feia dies que no ens vèiem i venies corrent amb els braços oberts i em feies una abraçada forta i llarga com si no volguessis que s’acabés. Les festes familiars amb les imitacions del “mini-Molina”, l’home del temps, talment semblaves una actriu del Polònia! I amb aquella alegria ens ho feies passar tan bé…

Ara, quan anem a casa teva, no sabem com marxar, voldríem fer costat sempre als papes i a la Judit i ajudar-los a portar aquest dolor tan gran que tenen dintre. Tenim la tranquil·litat que l’àvia Anna allà està forta o fent-se el fort, i cuidant dels tres. Tenen la sort també de tenir molta companyia: tiets, cosins, amics… tots ens trobem allà per ajudar-los a que tirin endavant. I tant que ho faran! Perquè és el que tu vols, segur.

Anna, t’estimem molt i t’estimarem sempre. Jo només demano que la meva memòria em permeti recordar-te sempre així, tal com eres. Sabem que allà on siguis si pots ens ajudaràs.

Com et faria una abraçada d’aquelles teves!

Tieta Angelina i família

CARTA PER L'ANNA

Estimada  Anna,

Se’ns  fa difícil, molt difícil la teva absència! El poc temps que hem tingut la sort de compartir amb tu, hem descobert una noia afable, discreta, atenta, cordial, de bon tracte, reservada, afectuosa, dolça molt dolça.

Que gran que veurem , a partir d’ara, el teu pupitre! I que dur el silenci que produirà el teu buit! Un silenci molt diferent al de la teva moderació i mesura, un silenci dolorós, afligit, desconsolat...

No ens volem acomiadar de tu Anna, tot i que sabem que no tornaràs, conservarem la teva taula, la teva cadira, els teus treballs, perquè et volem fer present entre nosaltres, i el teu espai buit ens parlarà de tu i fins i tot hi veurem el teu somriure, els teus llargs cabells rossos i la teva mirada dolça, amable, atenta i benevolent.

I et volem dir: “Gràcies, Anna!”.  Gràcies pels moments viscuts amb tu,  gràcies pel temps que hem pogut estar al teu costat, gràcies per la teva veu melodiosa,  gràcies pel teu exquisit tracte.  Anna, un nom dolç que t’escau! 

T’ ESTIMEM 

Els professors del Brugulat

ANGEL DEL TRIOMF

Benvolguda Anna, després de lleguir tan maravelloses paraules que t'han dedicat he volgut escriure't alguna cosa i saps he consultat al meu llibre de "Voz de Ángel"; l'obro a l'atzar i aixó t'ha sortit.

SOC L'ÀNGEL DEL TRIOMF, I AMB LA FORÇA DE LA LLUM VINC A TU, PER OFERIR-TE L'ENERGIA QUE NECESITES PER APROPAR-TE AMB PODER I TRIOMF A LA META QUE DURANT TANT DE TEMPS HAS ESPERAT.

Amb molta estimació - Contxi

LA TEVA GERMANA T'ESTIMAVA, T'ESTIMA I T'ESTIMARÀ SEMPRE

Anna, sense tu la vida es molt diferent, tot està trist, el dia es trist, fosc, negre, ple de tristor, el sol ja no surt ni riu, ni don l'alegria ni brilla com abans, els núvols atapeïts tapen tot el cel, deixan caure de tant en tant llàgrimes gruixudes i fredes que cauen al terra repicant i fent resonar paraules que demanan que tornis i que se'n van amb el vent. El terra té un color fosc, les flors es penseixen i ja no fan olor... La gent ja no somriu com o feien abans... perquè el teu somriure era el que els hi feia brillar els ulls...

En fi Anna que la vida sense tu no te sentit, tu eres la raó de despertar-te cada dia amb ganes de seguir endavant, tu eres qui feies sortir el sol somrrient, tu eres qui feies donar color a les coses,tu feies que la vida fos brillant!

Pero no ens podem cadar aqui tancats, faré tornar a sortir el sol Anna, ho faré per tu, faré que neixin flors a cada instant, faré que la vida torni a ser feliç com ho era abans, se que serà difícil i a lo millor no ho faré tant bè com tu, però ho faré per tu Anna, tot per tu.

Perque t'estimava, t'estimo i t'estimarè sempre!

La teva germaneta que t'estima amb bogeria.

PETITA CARTA D'EN PAU

Jo vaig arribar a aquest món la primavera passada i de seguida vaig tenir l’alegria de conéixer-te. Em vas venir a veure, amb els teus papis i amb la teva Judit, tots tan contents… !!! em vas agafar, amb tendresa, i em vas mirar amb aquells ulls tan blaus i dolços i vaig saber quina sort tenia de tenir una cosineta tan preciosa.

Amb els teus ulls em deies que compartiríem molts moments, que tu m’agafaries de la mà per fer les primeres passes, que aniríem junts en bici a fer un volt per l’Estany, que ens banyaríem junts a la piscina…

Ara tot això no podrà ser, jo no ho entenc i els grans tampoc no ho entenen. Per què havia de passar? Tots estem tan tristos, tan buits…  L’únic que puc dir-te és que per mi sempre seràs l’Anna, la cosineta preciosa, i que et tindrem ben present cada dia. I miraré fotos teves i t’explicaré coses que vaig aprenent i sobretot, sobretot, cuidarem dels teus papes i de la nostra preciosa Judit, que tant ens necesiten. I també de les àvies i dels tiets i cosins i de totes aquestes amigues i amics que tant et troben a faltar…

 

T’estimarem i recordarem PER SEMPRE, Anna !

 

Pau i família

PQ TST...

Pq tst ...

 

Pq t adoro...

Pq mai t'oblidare, ni jo ni ningu de totes les persones q et coneixien i t'estimaven <3<3<3 ETS LA MILLOR;-)

 

 

Arrivo a classe i veig aquella cadira vuida, no hi ha ningu. La baixo amb l esparanssa de q aixo nomes ha sigut un somni i q en aquell moment entraras per la porta saluderas m abrassaras i em dedicaras un d aquells sumrriures tan alegres q tens. Aquesta esparansa la tindre sempre pq encara no puc creure q aixo hagi passat realment<3<3<3

 

 

Divendres a panultima hora a castellà parlavem de la mort i q aquests casos no eren justos... Tu i jo vam dir q ens moririem als 100 anys pq seriem mooolt velles.
Pero ara veig q no podra ser possible aquest desig q vam damenar.
ETS EL MEU ANGEL<3

 

Anna avans la vida et tenia en aquesta capseta q som nusaltres. Ara t ha deixat surtir...t ha lliverat massa aviat. Pero jo agafare com a senyal cada dia assoleiat voldra dir q tu estas feliç i quan el cel estigui blau amb pocs nubols m ho agafaré com si tu m estiguessis mirant amb els teus ulls blaus i brillants animanus a ser feliços...carinyo des d aquesta capseta et recordem amb el teu somrriure precios i agradable q tens...TST MOLT<3

L'oblid no és lo meu pero menys si es tracta d'una perssona tan meravellosa com tu: eres amable riellera wapa... Eres la nena perfecte <3 cosa q tu no ho volies acceptar...jejejejejej tst<3<3<3

No deixis mai de brillar petita!

 

Perquè et recordarem sempre cuca, cuidarem moltissim de la teva germanetta i dels teus pares, entre tots sarem forts i ajudarem tot el que pugem... No et mareixies tot aixo, no us ho mareixieu, cap de les 3! ets molt especial..

Pensar que diumenges em vas dir: BON CAP DE SETMANA.. FINS DILLUNS..

quan arribera aquest dilluns? TT

Ara, tots et recordem amb el teu gran somriure i el teu gran amor..

amb un segon tot canvia, tot et canvia la vida.. No deixis de somriure, mai em sens??

DES DE SEMPRE I PER SEMPRE..

JÚLIA BAHÍ I ARIADNA VIÑAS

T'ESTIMEM TOTS

 Anna, no tinc prou paraules per dir-te tot el que t'arribo a estimar, trobo a faltar algu a la classe, i sempre estaras al meu cor i a tots els dels altres. Se que alla dalt, i estaras molt bé, que algu et cuida i que et tracta perfecte. A la vida, sempre passa algu, i odio lo que et va passar. 

Tots et trobem tant a faltar... es impossible d'explicar. 

M'en recordo el primer dia que ens vam veure a l'institut, ets tan guapa... uff massa. 

SEMPRE ET RECORDARE!!!!!!!!!!!!!!!

Zina

CARTA PER L'ANNA

Estimada Anna!

Tinc un paper al davant, m'agrada escriure amb el bolígraf, he llegit tot el que hi ha penjat en el teu bloc i estic emocionat, he començat aquesta carta moltes vegades i la paperera n'és fidel testimoni, et voldria expressar moltes coses i es tant difícil fet-ho.
Soc el Quim, el pare de la Mireia i la Carola, el ximple dels cavalls, tinc 48 anys, quasi 49, he viscut molt, moltíssim més que tu i crec que el correcte seria que tots visquéssim més anys, et prometo que si pogués em cambiaria per tu ara mateix, però malauradament no puc, es un sentiment totalment egoista, es molt més fàcil morir per tu, que tenir que viure sense tu.
Quant estic amb els teus pares, la Mercè i el Carles, o la Judit o l'avia Anna i tots aquells que t'han estimat, voldria ser capaç de consolar-los, de treure'ls de l'immens dolor i el sentiment d'impotència per la buidor que tu has deixat amb la teva prematura partença, però no se com, ni que tinc que fer o dir-los.
Tinc molt clar que en aquesta vida l'important no es quants anys vivim, si no, com els vivim.
Es curiós, segurament de tots els que hem plorat la teva mort, soc el que feia menys temps que et coneixia, però el poc contacte que hem tingut ha estat molt especial, et feies estimar deseguida, tenies un do, amb la teva alegria, el tracte fàcil i molt agradable, sempre, sempre, sempre amb el somriure a la cara, donaves llum i confiança a cabassos, gràcies!
Anna, no se que et vull dir, ni com dir-t'ho, sencillament dono gràcies a la vida per haver-me permès haver-te conegut i el curt però intens record que porto de tu en el meu cor em dona força per tenir ganes de viure i poder compartir un somriure amb els que m'envoltin com a postum homenatge al teu semblant.
Que maco es recordar-te alegre, somrient, amiga de tothom i quin anhel ser capaç d'imitar-te.

Fins sempre Anna estimada!!!


Quim

PRECIOSOS RECORDS

Anna, tinc preciosos records de tú. Preciosos moments que no oblidaré. Preciosos dies que tu i jo vam passar juntes.

Encara recordo els nostres patis a 1r de primaria. Com jugavem tu, jo, la Mariona, en Ferran, l'Eduard, la Berta, la Magu, en Sergi...

Els nostres dies a l'institut, quan em preguntaves si feies bona lletra, m'ensenyaves els llibres que llegies a la biblioteca d'aula, quan m'explicaves coses que et passaven... Sobretot recordo l'últim dia de primaria en que tu ploraves sens parar quan va arribar la hora de separar-nos.

Les estones que vaig passar al teu costat no les oblidaré mai!

PERQUE ERES ETS I SERÀS SEMPRE ÚNICA. 

Judith Bach

EL RECORD DE TU

Hi ha tantes coses que vull dir. I a la vegada, es fa tant difícil escriure una sola paraula, que el full resta en blanc mentre els ulls se m'omplen de llàgrimes; com s'omple la ment dels teus records de forma inevitable. La teva pèrdua ens pesa a l'ànima però és recordant-te quan s'atura el temps i podem gaudir de la teva dolça mirada. Anna, des d'on sigui que ens obserbis no oblidis mai que t'estimem i viuràs amb nosaltres per sempre i en cada passa.

"Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre."

Fragment de "Lletra a Dolors" de Miquel Martí i Pol.

Un petó enorme,

Sílvia

ANNA T'ESTIMO AMB BOGERIA

Anna t'estimo amb bogeria... a P3 es va produir el miracle de que dos nenes es coneguessin, agraeixo tan aquell dia que donaria el que fos per reviure'l. No se que dir ets tan especial hi han tantes coses que et volia dir, que si comences mai acabaria. Nina m'has fet riure, plorar, cridar, estimar... Pot ser que la meva ment no se'n recordi de tots els moments juntes, però el cor li farà memòria, PERQUÈ ET PORTO AL MEU COR I MAI NINGÚ OCUPARÀ TANT ESPAI COM TU. T'ESTIMO ANNA 

Mariona

VIVINT AMB LA TEVA ABSÈNCIA, ENYORANT LA TEVA PRESÈNCIA

La meva petita. Encara no me'n faig creus de tot això que ha succeït. Si realment estàs amb Déu o amb algú que et cuida allà dalt, digues-li que eres i seràs sempre un àngel, però que no mereixes estar al cel, torna aquí amb nosaltres, perquè se t'emporten?

Busco respostes per totes les meves mil preguntes, però cap de nosaltres sabem justificar el "Perquè?" de tot plegat.

Recordo la teva dolça veu quan actuàvem i deies: Sóc un ferrero rocher! Totes les cançons cantades amb tu, ballant, i fent aquelles bogeries que sempre fèiem tots. I a les hores d'esbarjo, eren el millor. Sempre estaves amb mi, sempre m'abraçaves, m'estimaves tal com era, i estaves al meu costat encara que tots els altres marxessin. Res ni ningú em traurà tots aquests records. Dono mil gràcies als teus pares per haver-me donat l’oportunitat de compartir estones de la meva vida amb tu. Mai oblidaré, el dia que et vaig conèixer, i tots els estius que vam passar juntes als casals, amb tu i la teva preciosa germana Judit, començant per Can Puig i acabant per el casal de l'Ateneu. Se'm farà molt dur acabar el meu últim any de casal, sense tenir-te present, com aquest estiu que hem passat, però per tu hi aniré i proposaré dedicar-t'ho tot, una representació de quelcom en memòria de la meva petita, i si em deixen cantaré per tu, t'escriuré a tu, i diré en nom de tots que t’enyorem, i que ens esperis siguis on siguis, perquè tard o d'hora ens reunirem amb tu, t'ho prometo nineta, no en tinguis cap mena de dubte. 

Sempre estaràs present amb nosaltres, el teu record ens farà tirar endavant. Ens entristim per haver-te perdut, però ens alegrem de tot aquest temps que t'hem tingut. Que n'hem sigut d'afortunats! Com bé sabies, jo canto, i he gravat alguna cançó, i creu-me que en vull cantar una per a tu, però a la que començo a sentir-me, la veu em comença a tremolar i se'm fa impossible mentres se'm cauen les llàgrimes, però d'aquí res la penjaré, i que ho vegi tothom que jo, sempre, sempre et tindré en ment.

I com bé deia l'escrit:

Ningú, ningú, ni la mort, ens robarà el teu somriure, que lluita per sobreviure al fons del nostre record.

T'estimo princesa. T'estimem molt Anna!

Sara

ANNA, CARTA PER TU

Hola petitona,

Quan va passar tot, semblava un somni, i t’haig de dir, que jo encara i sóc, dubto que m’hagi despertat, no té cap sentit despertar-se si tu tampoc obres els ulls. Princeseta, últimament fa un temps estrany, m’imagino que la teva entrada al cel ha portat molts canvis, un àngel com tu no havia arribat mai en aquell màgic món..

La teva absència ens mata, però alhora sabem que hi ets, que mai ens has abandonat i mai ho faràs. Saps què? Ara cada diumenge ens ajuntem molts dels nens de Can Puig, de l’antiga classe de la Judit! Fem una petita excursió fins a casa teva, per passar l’estona amb la teva estimada família. Ara tenen una conilleta, es diu Nit, és preciosa i no para quieta! J La Judit la va comprar per tu i la cuida com si ho fessis tu.

La teva família no està sola, té a tota aquella gent que sempre estarà amb ells, però tu també i ets, els i dons forces per seguir endavant, i ser que encara que nosaltres no et veiem, tu ens observes.

Els dies passen, no et podria dir si passen ràpid o lent, simplement em limitaré a dir, que passen.. Tots desitjaríem tornar-te a veure, agafar-te, abraçar-te ben fort i no deixar-te anar mai. MAI.

El mateix divendres ens vàrem veure, i amb la teva preciosa rialla ens vas dir: Fins dilluns! Ser que aquest dia arribarà, tu ho vas dir, i es complirà, no perdre l’esperança, ser que et tornaré a veure, tard o aviat, però no et diré mai un adéu per sempre, no existeix.

Ara, mentre t’escric, se’m inunden els ulls, i se’m acaben les paraules, són tantes coses a dir-te petita, tantes, que no ser per quina començar i per quina acabar.. És injust, no te les hauria d’escriure, te les hauria de dir, a cau d’orella, sentint la teva gran rialla. Intentaré fer-ho lo millor possible, ser que sigui com sigui la carta, a tu t’agradarà, per poc que digui.

Et sento, molt a prop, com si m’abrasessis en aquells moments que desitjaria que el món se’m emportés, ser que m’acompanyes en els moments de rialles, ser que m’escoltes en els moments de parlar, i ser que em rectificaries en els moments d’error.

Podria cridar i dir amb sinceritat, que tu, eres perfecta. Perfecta per nosaltres, perfecta per poder seguir caminant, perfecta per estar aquí amb nosaltres i no per haver hagut de marxar.

Una nineta tan petita, i tan gran al mateix moment, diuen que del pot petit bona confitura i haig de dir que té tota la raó, tan absent i alhora tan present.

Tots aquells moments amb tu, ningú els oblidarà, ja que cada segon viscut amb tu, és un gran tresor.

No ser molt bé que fer en aquestes situacions, ja que mai res tan dur m’havia passat. Intento fer el millor per la teva família i per ajudar-la, ja no perquè això no sigui tan difícil, sinó perquè sàpiguen que estic fen-los costat i que tenen una espatlla on recolzar-se, unes orelles que els escoltaran sempre que ho necessitin, uns braços on abraçar-se, uns ulls per plorar amb ells, en definitiva que aquí estic jo per qualsevol cosa que necessitin.

Petita, creus que ho estic fent bé?

I aquí em m’acomiado, no ser com dir-te tot el que no té dit, però que sàpigues que t’escriuré, molt i molt més, que aquesta és la primera de les moltes cartes que et faré.

Adéu Anna, però no per sempre, sinó per un petit temps, ara tu estàs amb nosaltres, però un dia, tots estarem amb tu.

T’estimo molt més que infinit petita.

Atentament, 

Júlia Molina Pujol