Jo vaig arribar a aquest món la primavera passada i de
seguida vaig tenir l’alegria de conéixer-te. Em vas venir a veure, amb els teus
papis i amb la teva Judit, tots tan contents… !!! em vas agafar, amb
tendresa, i em vas mirar amb aquells ulls tan blaus i dolços i vaig saber quina
sort tenia de tenir una cosineta tan preciosa.
Amb els teus ulls em deies que compartiríem molts moments, que tu
m’agafaries de la mà per fer les primeres passes, que aniríem junts en bici a
fer un volt per l’Estany, que ens banyaríem junts a la piscina…
Ara tot això no podrà ser, jo no ho entenc i els grans
tampoc no ho entenen. Per què havia de passar? Tots estem tan tristos, tan buits…
L’únic que puc dir-te és que per mi
sempre seràs l’Anna, la cosineta preciosa, i que et tindrem ben present cada
dia. I miraré fotos teves i t’explicaré coses que vaig aprenent i sobretot,
sobretot, cuidarem dels teus papes i de la nostra preciosa Judit, que tant ens necesiten.
I també de les àvies i dels tiets i
cosins i de totes aquestes amigues i amics que tant et troben a faltar…
T’estimarem i
recordarem PER SEMPRE, Anna !
Pau i família
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada