Aquest text és breu però el contingut engloba molts anys de les nostres vides: començaré preguntant-me perquè has hagut de marxar? però totes aquestes preguntes ara per ara són estúpides. Només sé que estem tristos, rabiosos, impotents... me'n recordo d'un dia pel meu aniversari que em vas fer un ball i a continuació, un present que resultà ser un cor partit, irònic però a la vegada preciós.
Deiem que si algun dia ens oblidavem de nostaltres, aquests cors farien la funció d'unir-nos, però ara que no hi ets, què ens unirà? Reflexiono i crec que serien els bons moments juntes. T'has perdut molts moments bons, dolents,... En fi, eres molt jove... Ara no és hora de lamentar-se, sinó hora d'aixecar-se. No et preocupis per la teva família, tu des del cel els cuidaràs i jo des de la terra, els hi faré els petons, abraçades i m'hi enganxaré com si fós de la família, perquè en part tu i jo erem germanes. Aquests dotze anys aquí a la terra ens has il·luminat, m'has fet créixer, has fet feliç a tothom, sobretot als teus pares...ets un àngel caigut del cel i ara Déu ha vingut a bucar-te perquè volia el que en part va crear. En aquest sentit Déu no ha estat gens generós. Mai ningú al món ingualarà quan em deies Meri amb la teva cantarella. Endavant i ànims!
Mariona Ramirez de Cartagena
20/01/2013
Un text molt maco, m'ha agradta molt.
ResponEliminaSílvia
precios
EliminaM'ha agradat Moltíssim jo la coneixiia de vista en realitat ma fet molta pena L'Anna esta en el nostra cor i sempre hu serà testiMu Anna
ResponEliminaNoura
Petita, grans paraules, gran text.. <3
ResponElimina