Ens vam
conèixer ja fa molt temps, eres la que em quedava de record de la infantesa, la
guarderia. Ara m’has deixat, sense explicació per a ningú, encara no sé com ha
passat, tot sobtat.
El que sé
és que has lluitat, has patit i has marxat, però tot això ha servit perquè la
nostra amistat durarà per sempre.
Sempre et
recordaré com si fossis aquí, per mi mai has marxat i sempre seràs aquí amb mi
i amb nosaltres.
No vull
escriure més, ja no puc, no hi ha prous paraules al món per descriure’t. Per mi
sempre seràs una més. No m’oblidis i no t’oblidaré.
T’ESTIMAVA
T’ESTIMO
I SEMPRE
T’ESTIMARÉ!
Alba
Bermejo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada