Hi ha tantes coses que vull dir. I a la vegada, es fa tant difícil escriure una sola paraula, que el full resta en blanc mentre els ulls se m'omplen de llàgrimes; com s'omple la ment dels teus records de forma inevitable. La teva pèrdua ens pesa a l'ànima però és recordant-te quan s'atura el temps i podem gaudir de la teva dolça mirada. Anna, des d'on sigui que ens obserbis no oblidis mai que t'estimem i viuràs amb nosaltres per sempre i en cada passa.
"Tu ja no hi ets i floriran les roses,
Fragment de "Lletra a Dolors" de Miquel Martí i Pol.
Un petó enorme,
Sílvia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada