He plorat tant la mort de l'Anna!!!
Estem adolorits, molt compungits, tots els que som aquí i, fins i tot, els familiars, amics, coneguts i veïns que no han pogut venir. Tanmateix, els pares (i avis) ens hem estremit i ens hem solidaritzat amb el dolor de la Mercè i d'en Carles, i de la Judit, perquè som molt conscients que no hi ha res més trist i desgraciat que la tragèdia de viure la mort d'un fill, i de la germana petita.
I quan recordes la seva absència, encara que sigui un xic: alegre i viva, rossa i blanca, immaculada... era tan jove!!! Més encara: era joveneta: una nena, encara en l'edat de la innocència. I et preguntes, ens preguntem, per què havia de passar? per què tanta pressa? per què les punyalades més doloroses vénen a traïció?, sense avisar!
Aquí mateix, a Santa Maria dels Turers de Banyoles, es canten cada any els tristos versos de l'Stabat Mater, sobre el sofriment de Maria, la Mare de Déu dels Dolors, just al costat de la Pietà, de la imatge de la Mater Dolorosa. Al costat de la idea mística d'aquest text religiós hi ha un missatge terrenal pensat perquè ningú mai no oblidi que no hi pot haver res més tràgic que viure la mort d'un fill.
Stabat Mater dolorosa
Iuxta crucem lacrimosa,
Dum pendebat filius.
Quis non posset contristari,
Piam matrem contemplari
Dolentem cum filio?
Fac me vere tecum flere,
crucifixo condolere,
donec ego vixero.
I, com diu la segona estrofa, qui no té, la contemplació de la mare i el pare que pateix amb el seu fill?
Hem plorat amb llàgrimes amargues la mort de l'Anna, amb la mateixa amargor que Maria plora la mort del seu Fill. Per això, "hem de plorar amb vosaltres mentre puguem i us farem companyia sempre que us ho demaneu", diu una altra estrofa de l'Stabat, que a Banyoles i a mig món canten el divendres abans del Ram, el dia dels Dolors.
A l'Anna li agradava pujar a Cavallera, perquè trobava que l'aire que s'hi respirava era el més pur. I obria la finestra per oxigenar-se amb aquella frescor del Pirineu.
La puresa innocent de l'Anna reposarà a Sant Miquel de Cavallera, on des d'avui l'aire que s'hi respirarà serà encara un xic més pur i el sol que hi toca, fins i tot quan és núvol, enlluernarà més amb la seva cabellera.
L'Anna, la seva alegre joventut, la seva il·luminada rialla, reposaran a Cavallera.
Salvador Garcia-Arbós
Banyoles, 21 de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada