La meva petita. Encara no me'n faig
creus de tot això que ha succeït. Si realment estàs amb Déu o amb algú que et
cuida allà dalt, digues-li que eres i seràs sempre un àngel, però que no
mereixes estar al cel, torna aquí amb nosaltres, perquè se t'emporten?
Busco respostes per totes les meves mil
preguntes, però cap de nosaltres sabem justificar el "Perquè?" de tot
plegat.
Recordo la teva dolça veu quan actuàvem
i deies: Sóc un ferrero rocher! Totes les cançons cantades amb tu, ballant, i
fent aquelles bogeries que sempre fèiem tots. I a les hores d'esbarjo, eren el
millor. Sempre estaves amb mi, sempre m'abraçaves, m'estimaves tal com era, i
estaves al meu costat encara que tots els altres marxessin. Res ni ningú em
traurà tots aquests records. Dono mil gràcies als teus pares per haver-me donat
l’oportunitat de compartir estones de la meva vida amb tu. Mai oblidaré, el dia
que et vaig conèixer, i tots els estius que vam passar juntes als casals, amb
tu i la teva preciosa germana Judit, començant per Can Puig i acabant per el
casal de l'Ateneu. Se'm farà molt dur acabar el meu últim any de casal, sense
tenir-te present, com aquest estiu que hem passat, però per tu hi aniré i
proposaré dedicar-t'ho tot, una representació de quelcom en memòria de la meva
petita, i si em deixen cantaré per tu, t'escriuré a tu, i diré en nom de tots
que t’enyorem, i que ens esperis siguis on siguis, perquè tard o d'hora ens
reunirem amb tu, t'ho prometo nineta, no en tinguis cap mena de dubte.
Sempre estaràs present amb nosaltres,
el teu record ens farà tirar endavant. Ens entristim per haver-te perdut, però
ens alegrem de tot aquest temps que t'hem tingut. Que n'hem sigut d'afortunats!
Com bé sabies, jo canto, i he gravat alguna cançó, i creu-me que en vull cantar
una per a tu, però a la que començo a sentir-me, la veu em comença a tremolar i
se'm fa impossible mentres se'm cauen les llàgrimes, però d'aquí res la
penjaré, i que ho vegi tothom que jo, sempre, sempre et tindré en ment.
I com bé deia l'escrit:
Ningú, ningú, ni la mort, ens robarà el teu
somriure, que lluita per sobreviure al fons del nostre record.
T'estimo
princesa. T'estimem molt Anna!
Sara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada