I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




diumenge, 10 de març del 2013

PERDRE UN FILL

Escrit per una mare que va perdre un fill en accident de cotxe (igual que la nostra Anna), publicat en un llibre de Angi Carmelo:

DEMASIADO PRONTO TE FUISTE
DEMASIADO DOLOR EL NUESTRO
DEMASIADA CORTA TU ESTANCIA

LA MUERTE LLEGÓ DEMASIADO PRONTO
Y AUNQUE INTENTEMOS ETERNIZAR
LLENANDO CADA SEGUNDO
DEMASIADA VIDA NO VIVIDA
DEMASIADA AUSENCIA

ME DUELE TU AUSENCIA
ME DUELE TU MIRADA
ME DUELE TU SONRISA QUE TODO LO LLENABA
Y QUE DE UN SOPLO FUE ROBADA

TU RASTRO NO SE BORRA
TU ESTELA FUE TAN GRANDE
QUE HA DEJADO HUELLA
EN LO QUE TÚ ROZASTE
Y ESO HARÁ IMPOSIBLE
DE MI MENTE QUITARTE

MI CORAZÓN ABIERTO
EXPUESTO A UN AMOR INTENSO
HAGA QUE SOLO SIENTA AMOR ETERNO

NO ES UN ADIÓS, ES HASTA SIEMPRE

2 comentaris:

  1. Preciosa la poesia, Mercè, i encara més preciosa la foto.
    Una abraçada molt forta, família.
    Sandra

    ResponElimina
  2. Mercé i Carlesi tambe per la vostre filla ,us recordo molt sé per el qué paseu ,un fet qué no és cura cada vegada és mes faxuc,l`absencia ,l`anyorança i tantes coses petites qué no donabam importancía i ara les trobem tant a faltar ,no esteu sols ja sé qué noés un consol ham aixó hem de viure ¡¡¡si o si¡¡¡sapigeu qué aqui teniu uns amics qué us entenen,i el dia menys pensat ens trobarem ,
    desde camprodon ......laura i jaume

    ResponElimina