I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




diumenge, 17 de març del 2013

SI DESDE SEMPRE, SI PER SEMPRE

Princeseta, des del dia de l'esglèsia que no t'escric, suposu que encara no havia recuperat prous forces per fer-ho. Ja portem casi dos mesos amb la teva absència...una absència que fa mal, és freda i que tots voldriem omplir amb la teva carona, la teva olor, la teva mirada, la teva veu, tot allò propi i tan magnífic de tú. 
Però també t'he de dir que estic complint, o això espero, el que et vaig prometre. Estem cuidant molt bé de la teva família, saben que poden demanant-se el que faci falta i més, estic i estaré cuidant de la teva Judit sempre, t'estima amb bogeria i sé que sempre estareu juntes, un amor de germanes és molt fort.  L'anem a veure cada setmana, amb casi tots els amics de Can Puig. La distraiem i la fem riure, aquell riure tan preciós que té que ho il·lumina tot, aquell tan poderós que curaria a quasevol, el que espero no deixar de veure mai. Continua tinguent els ulls blaus preciosos, on cada vegada que els miro t'hi veig, sé que estàs allà, amb els teus, cuidant-los i ajudant-los amb tot. Ara fa mal i és tot molt recent, pero a poc a poc tots començarem a veure que estàs aquí, que mai te n'has anat, com vaig dir, els humans som energia que no es crea ni es destrueix i tu eres tan, tan, tan perfecte que durarà per sempre més. Els papes tenen molta sort, tothom els ajuda i sobretot tenen una sort infinita de tenir la teva àvia al seu custat, és una dona increíble, forta, lluitadora...un ídol per a qualsevol. Toca seguir endevant, ser forts i portar-te present. És dur perquè totes les coses parlen de tú i surten fotos, records...pero no és dolent, al contrari, significa que durant tota la vida pensarem i et recordarem, et portarem per sempre més al cor, t'ho prometo, tú eres una part inmensa d'ell. El temps tot ho cura tot, però no borra les cicatrius, mai. Hi han tantes coses que t'hauria volgut dir, tants petons, tantes abraçades, tants t'estimos...que ni amb tot el paper del món ho podria acabar d'escriure. Sé que des d'allà on siguis cuidaràs a tothom, jo ho faré per tú aquí baix. T'estimo infinit Annita, no t'ho pots arribar a imaginar.

Laia Ramirez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada