LA TEVA GERMANA T'ESTIMAVA, T'ESTIMA I T'ESTIMARÀ SEMPRE

Anna, sense tu la vida es molt diferent, tot està trist, el dia es trist, fosc, negre, ple de tristor, el sol ja no surt ni riu, ni don l'alegria ni brilla com abans, els núvols atapeïts tapen tot el cel, deixan caure de tant en tant llàgrimes gruixudes i fredes que cauen al terra repicant i fent resonar paraules que demanan que tornis i que se'n van amb el vent. El terra té un color fosc, les flors es penseixen i ja no fan olor... La gent ja no somriu com o feien abans... perquè el teu somriure era el que els hi feia brillar els ulls...

En fi Anna que la vida sense tu no te sentit, tu eres la raó de despertar-te cada dia amb ganes de seguir endavant, tu eres qui feies sortir el sol somrrient, tu eres qui feies donar color a les coses,tu feies que la vida fos brillant!

Pero no ens podem cadar aqui tancats, faré tornar a sortir el sol Anna, ho faré per tu, faré que neixin flors a cada instant, faré que la vida torni a ser feliç com ho era abans, se que serà difícil i a lo millor no ho faré tant bè com tu, però ho faré per tu Anna, tot per tu.

Perque t'estimava, t'estimo i t'estimarè sempre!

La teva germaneta que t'estima amb bogeria.